El 2006 va ser l’últim cop que el PSC va guanyar unes eleccions catalanes al Vallès Occidental. Aleshores el candidat dels socialistes era José Montilla i el partit venia d’una dinàmica guanyadora que havia començat el 1999 amb Pasqual Maragall.
Aquest 14-F el partit liderat per Salvador Illa tornava a ocupar la primera posició a la comarca gràcies als 90.729 vots obtinguts, que li van valer el 25,8% dels sufragis. Augmentava així el vot socialista en més de 10 punts percentuals respecte al 2017. En gran part, els vots venien de la patacada de Ciutadans. Els taronges van passar de ser el partit més votat el 2017 a ser el sisè enguany. En total, 136.109 són els vots que Ciutadans va perdre entre els dos comicis. Dit d’una manera més gràfica: si amb Inés Arrimadas Cs aconseguia que una mica més d’un de cada quatre vallesans es decantés pel seu partit, el 2021 aquesta opció només ha convençut un de cada vint.
Aquest esquema es va reproduir a Cerdanyola, Barberà i Ripollet. Aquí, els de vermell van millorar els resultats respecte al 2017 i el seu suport es va situar al voltant del 30%. Destaquen els casos de Barberà i Ripollet, on el 34% de l’electoral va triar Illa.
LA INDEPENDÈNCIA AGUANTA
Tot i que va acusar la baixa participació, que a la comarca es va situar en el 53,1%, i va perdre una important bossa de vots, l’independentisme va aconseguir refermar-se com a opció política registrant uns resultats similars als del 2017. La suma d’ERC, segona força, Junts, tercera, i la CUP, setena, va superar per poc el 40% dels suports; una xifra que s’allunya de les de comarques com el Moianès o el Pla de l’Estany, on el sobiranisme té més del 70% dels suports, però que tampoc s’aproxima a les d’altres comarques com la Vall d’Aran, on no supera el 30%.
El sobiranisme perd vots, però aconsegueix consolidar-se al Vallès amb un 40% del sufragi
Tanmateix, a Barberà i Ripollet la situació de les formacions sobiranistes va ser ben diferent. Com si es tractés d’una sucursal de la Vall d’Aran, la suma d’ERC, Junts i la CUP va fregar el 30% dels vots. A Cerdanyola aquesta opció va ser escollida pel 37% de l’electorat.
VOX ENTRA AMB FORÇA
La jornada va deixar un altre fenomen digne de menció: la irrupció de Vox a la comarca. La formació d’extrema dreta va ser quarta força al Vallès Occidental en obtenir quasi el 9% dels vots. La campanada de la ultradreta es va fer notar en municipis com Barberà i Ripollet. Aquí el partit de verd va quedar tercera força i va aconseguir que l’11% de la ciutadania cregués en el seu projecte. A Cerdanyola la formació d’Ignacio Garriga ho va tenir més difícil, ja que només va obtenir el 7,9% dels vots.
Aquesta situació té dues explicacions. Aquells municipis on Ciutadans havia estat la força més votada el 2017 van ser els indrets on Vox va triomfar. Al mateix temps, com menys participació es va produir en els municipis més va augmentar el vot a l’extrema dreta.
PP I COMUNS, PERDEDORS
La nit electoral va deixar dues derrotes més a part de la de Ciutadans. El Partit Popular va aprofundir la seva particular ferida convertint-se en una força marginal a la comarca, amb el 3,6% dels vots. Per la seva banda, els comuns, que en comicis municipals i generals aconsegueixen bons resultats al Vallès Occidental, van demostrar, després de perdre 21.589 vots i quedant-se en un 7,9% dels sufragis, que en el marc català encara no han sabut competir.
