Llamborda ‘Stolpersteine’ en record del cerdanyolenc Amadeu Comas. Foto: Ajuntament
Amadeu Comas va ser el primer cerdanyolenc deportat als camps nazis que van poder certificar els investigadors del Museu d’Història de Cerdanyola. Cambrer de professió, va ser cridat a files durant la Guerra Civil i va acabar exiliat a França. Allà, va entrar a diversos camps de concentració, després en un camp de presoners d’Àustria i finalment a Mauthausen, on va entrar el febrer de 1941 i va viure l’horror nazi fins que l’abril del 1945 va ser alliberat pels americans. Ara, coincidint amb el 80è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, l’Ajuntament ha col·locat la primera llamborda Stolpersteine de la ciutat en honor seu, davant la seva antiga casa al carrer Santa Anna número 10.
L’acte d’homenatge es feia el 29 d’abril i va comptar amb la presència de familiars, representants de l’Ajuntament, del director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, i de l’artista alemany Gunter Demnig, creador del projecte Stolpersteine i encarregat de col·locar la llamborda. “Avui l’Amadeu retorna a casa després d’haver patit una etapa horrible que no hem d’oblidar ni blanquejar”, deia la regidora de Memòria Democràtica, Pilar Adell. Per la seva banda, Joan Francès, exdirector del Museu d’Història i responsable de la recerca sobre els deportats cerdanyolencs, destacava la importància de l’acte “per mantenir vius els valors de la llibertat, la justícia i la democràcia”.
A més de Comas, tres veïns més de Cerdanyola, Juan Gómez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells Roma, van ser deportats a Mauthausen on, a diferència de Comas, van acabar morint. Després d’aquest acte, des del Museu d’Història avançaven que “actualment, es treballa per tal que en un futur també es pugui dedicar una Stolpersteine a la seva memòria”. Aquestes són llambordes on es graven les dades de les persones que es recorden i són peces úniques i fetes a mà com a gest de respecte i humanitat. Se n’han instal·lat més de 82.000 arreu del món.
