O democràcia, o 155. O República catalana, o l’Espanya de Rajoy, Sánchez i Rivera. Així és com plantegen Junts per Catalunya i ERC les eleccions del 21 de desembre, imposades per l’Estat espanyol però que poden servir, segons les dues candidatures, per ratificar que una majoria de catalans vol poder decidir lliurement el futur del seu país. Seran, dit d’una altra manera, un nou referèndum. “El referèndum que l’Estat no va voler pactar per a l’1-O”. “Si l’independentisme no guanya, arrasaran Catalunya”, adverteixen.
És per tot plegat que la mobilització dels votants independentistes serà clau, en un context que precisament no hi ajuda gaire. Potser per això, en unes setmanes on el full de ruta ha trontollat i s’està redefinint, el millor al·licient per no quedar-se a casa el 21-D és aquell famós lema del “si tu no hi vas, ells tornen” –o, adaptat, “si tu no hi vas, ells guanyen–”.
A diferència de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, aquesta vegada el món dels exconvergents i el dels republicans hi concorren en llistes separades. El PDeCAT s’ha fet seves les tesis de Carles Puigdemont i ha impulsat una candidatura amb voluntat de transversalitat, sense sigles partidistes, i amb la figura del president a l’exili com a màxim exponent. Juntament amb l’expresident de l’ANC, Jordi Sánchez, actualment a la presó i que ha dimitit del seu càrrec per concórrer a les eleccions, són el tàndem sobre el qual pivotarà la campanya de Junts per Catalunya.
Per la seva banda, ERC ha optat per la columna vertebral del partit. Ara bé, sense renunciar tampoc a la transversalitat, com ja és tradició des que Oriol Junqueras lidera la formació. Amb el vicepresident a la presó, qui està exercint de cap de llista de facto és la número dos, Marta Rovira, que ja s’ha declarat “preparada” per assumir la presidència de la Generalitat, en el supòsit que ERC guanyi les eleccions i Junqueras no ho pugui fer.
Totes dues candidatures intentaran mobilitzar el màxim possible els votants del seu espai natural i eixamplar els seus suports cap a l’esquerra i la dreta. I ho faran, segons han assegurat, des del fair play i sense perjudicar-se entre elles. És per això que s’estan negociant una sèrie de punts programàtics compartits per escenificar el front comú independentista. Uns punts que també s’han de treballar amb la CUP abans de formalitzar els programes i que, segons ha transcendit, aparcarien la via unilateral. En canvi, plantejarien fórmules per exercir l’autodeterminació més enllà de l’1-O i contemplarien des de l’alliberament dels presos polítics i la fi del 155 fins a reconèixer el resultat del 21-D i negociar el desplegament de la República catalana.
“La lectura que es farà del resultat de les eleccions ens ha de preocupar molt”, insisteixen des de les dues formacions. “Les forces unionistes volen guanyar per tenir la legitimitat per arrasar-ho tot”. L’escola catalana, els Mossos, TV3… “Si guanyen, tindran barra lliure per continuar amb aquesta repressió llarga i ferotge”, adverteixen. I és que, més enllà de no abandonar l’objectiu de la independència, el que remarquen que està especialment en joc el 21-D és la dignitat de Catalunya.
República “immediata”
Mentrestant, la CUP tornarà a intentar tenir la clau d’un nou govern independentista. Això sí, els anticapitalistes concorren a les eleccions amb discrepàncies respecte de Junts per Catalunya i ERC.
La CUP comparteix la demanda de llibertat dels presos polítics i la reversió de l’article 155. Ara bé, defensa la materialització “immediata” de la República catalana i la convocatòria d’una assemblea constituent. En aquest sentit, els anticapitalistes aposten per boicotejar la legislatura si les altres dues forces independentistes no prioritzen el desplegament de la República i aposten per una altra agenda. Aquest boicot podria materialitzar-se a través de la no assistència als plens del Parlament o el vot de bloqueig.
Amb tot, la CUP deixa clar que l’únic propòsit que té en la pròxima legislatura és posar en pràctica la República, cosa que hauria d’implicar, segons ells, l’activació de la llei de transitorietat jurídica i d’un seguit de decrets socials per combatre la desigualtat i la pobresa, “garantint els drets essencials de les classes populars”.
Els cupaires admeten que el posicionament coherent de la seva formació i el de la resta de forces independentistes hauria estat el de boicotejar les eleccions imposades per l’Estat espanyol, però argumenten que la negativa de Junts per Catalunya i ERC a fer-ho feia inviable aquesta possibilitat.
