Milers de refugiats busquen començar una nova vida a terres catalanes, i el Vallès Occidental no és una excepció. Foto: OXFAM / Giorgos Moutafis

Milers d’històries de refugiats omplen Europa cada dia. Persones que han hagut d’abandonar la seva terra, arrencats a la força per una barbàrie que ni desitgen ni poden evitar. Amb travessies infernals i destins sempre incerts, algunes d’aquestes històries d’èxode internacional tenen un capítol a ciutats com Cerdanyola, Barberà o Ripollet.

Concretament, segons el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, aquests tres municipis acullen actualment 42 persones refugiades. Cerdanyola n’alberga 34, mentre que tant Barberà com Ripollet n’acullen quatre a cada ciutat. En l’àmbit comarcal hi ha 413 persones distribuïdes en vuit municipis del Vallès Occidental, a les quals el destí les ha dut a iniciar una nova vida.

TORNAR A COMENÇAR
Una vegada els refugiats arriben, és vital començar un procés d’integració i cooperació entre la societat d’acollida i els nouvinguts. Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) treballen des del 2004 per defensar els drets d’aquestes persones i ajudar-les.

Pascale Coissard, portaveu de l’entitat, ha explicat a Línia Vallès que “es coopera bastant amb l’acollida, tant des de la societat com des de les institucions”. El CCAR gestiona els casos de refugiats a Cerdanyola, on tenen en marxa una prova pionera a tot Europa, oferint-los viure al campus de la Universitat Autònoma.

“Més enllà de la universitat, els refugiats conviuen amb veïns”, explica Coissard. De fet, Cerdanyola és un dels exemples de viles que agraden als refugiats, segons la portaveu, ja que “no els agraden les ciutats molt grans com Barcelona. Prefereixen municipis més humans, ja que sovint venen de zones rurals i hi estan acostumats”. Coissard assegura que molts dels acollits escullen de bona gana quedar-se a la comarca per aquesta raó.

La conclusió és clara: la crisi dels refugiats arriba a tot arreu, fins i tot al Vallès Occidental. I es tracta d’una prova de foc per saber si realment aquesta és una terra d’acollida i esperança per a aquestes persones.

Es doblen les sol·licituds de refugi a Catalunya i l’estat

Les darreres xifres de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat mostren un augment important de demandes de refugi. A Catalunya, el 2018 va ser un any on es van disparar les sol·licituds. De fet, hi va haver més del doble de tramitacions que l’any anterior (8.034 en total).

Al conjunt de l’estat la situació és similar, i entre el 2017 i el 2018 les demandes d’asil i refugi es van disparar fins a un 63,9% comparant ambdós períodes. Així, l’any passat va ser el que més d’aquestes sol·licituds es van rebre -des del 2008-, tant a territori català com estatal.

Una altra de les magnituds més destacades i reveladores és la de la nacionalitat dels demandants de refugi a Espanya. La gran majoria (un 36%) provenien de Veneçuela, seguits per Colòmbia (16%) i Síria (5%).

En tot cas, a la pràctica, la majoria d’aquestes peticions no arriben a convertir-se en realitat. I és que el darrer any les dades del Programa Estatal d’Acollida a Refugiats xifraven en 2.240 les persones acollides en terres catalanes.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram