Els belleterrencs tenen temps fins demà per votar i decidir si volen fer un pas endavant per ser un municipi independent. Foto: Ajuntament

Catalunya té ara mateix 947 municipis, però d’aquí no gaire ja en podrien ser 948. L’encarregat d’engreixar la nòmina de municipis catalans podria ser Bellaterra, que des de dijous celebra una consulta ciutadana no vinculant entre la seva població perquè aquesta es pronunciï sobre si vol que l’ara Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) passi a ser un municipi i independitzar-se del germà gran, Cerdanyola.

La votació, de quatre dies de durada, amb un cens d’uns 22.000 habitants majors de 16 anys, va arrencar dijous, va continuar divendres i entre avui i demà, de les nou del matí a les nou del vespre, els belleterrencs encara poden respondre la següent pregunta: “Vol que Bellaterra esdevingui Municipi?”. Les respostes poden ser tres: ‘Sí’, ‘No’ i ‘Altres’. Si la victòria és per al ‘Sí’, l’EMD té decidit presentar un expedient de segregació de Cerdanyola al Parlament perquè aquest, si hi ha una majoria suficient, tiri endavant el procés legislatiu per a la creació del nou municipi.

Joaquín Moreno, un dels portaveus de la comissió Bellaterra Municipi, que impulsa tot aquest procés, explica a aquesta publicació que “a Bellaterra sempre hi ha hagut la voluntat d’administrar-nos, ja que de Cerdanyola ens separa tot: ningú hi va a comprar ni als restaurants… La gent va cap a Sant Cugat. Ens separen vuit quilòmetres i no hi ha sintonia”. Moreno afegeix unes paraules que tranquil·lament es podrien extrapolar al procés independentista que viu Catalunya: “Econòmicament aportem molt perquè Cerdanyola quedi guapa però resulta que després Bellaterra no hi queda. Bellaterra, sense cap dubte, té un futur millor sense Cerdanyola que amb Cerdanyola”, conclou.

SEGON INTENT
Tot i que aquest tipus de consulta és la primera vegada que se celebra, Bellaterra ja va intentar iniciar un procés així l’any 1993. Moreno recorda com “llavors no va funcionar per diferents motius”, però això demostra que la reivindicació bé de molt lluny. “Aquesta vegada ja hem aconseguit fer la consulta i estic convençut que hi haurà una participació alta, del 80%, i que el ‘Sí’ aconseguirà entre el 60 i el 70% de suport”.

LA VISIÓ DE CERDANYOLA
L’altra cara de la moneda de tot aquest procés és el mateix municipi de Cerdanyola, que si Bellaterra aconsegueix el seu objectiu, podria perdre una part important del seu territori municipal. Una consulta que, d’altra banda, es produeix perquè així ho va votar per unanimitat el plenari de l’EMD al Ple del mes de juny amb els vots de Gent per Bellaterra, CiU i ERC.

Dijous, durant el primer dia de les votacions, l’alcalde Carles Escolà, de Compromís per Cerdanyola, va assegurar en unes declaracions a TV3 que el seu govern entén que “en determinades coses la gent de Bellaterra pugui sentir que des de l’Ajuntament de Cerdanyola no s’ha respost com esperaven”. Tot i això, Escolà va afegir que “des del nou govern tenim la voluntat de millorar aquesta relació”.

Ara només falta esperar a demà per veure com acaba aquesta consulta ciutadana que durant quatre dies ha posat el focus mediàtic sobre Bellaterra. Caldrà veure, tal com tots els pronòstics indiquen, si els belleterrencs decideixen que el que l’any 1929 va néixer com un projecte de parcel·lació del farmacèutic Bartomeu d’uns terrenys del seu sogre pugui acabar transformant-se, 86 anys després, en el municipi número 948 de Catalunya.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram