Diego Mir, durant un temps mort contra el CP Manlleu, el dia del retorn del Cerdanyola Club d’Hoquei a l’elit. Foto: Mariona Cañabate/CCH
A Diego Mir (Buenos Aires, Argentina, 1973) li agrada volar amb els peus a terra i fer brillar la resta. “Reconec que a vegades soc una mica antipàtic. Diumenge —parla del 8 de juny—, quan va acabar el partit, vaig fer com sempre: em vaig esperar una mica i de seguida vaig marxar cap a casa. Ho vaig fer contentíssim, perquè va ser especial poder compartir l’alegria amb la família, el públic, l’equip i l’entitat”, confessa l’entrenador del Cerdanyola Club d’Hoquei. És l’arquitecte de l’ascens a l’OK Lliga del primer equip masculí, que ha retornat a l’elit 17 anys després, un cop segellat el bitllet en l’eliminatòria contra el CP Manlleu, amb dues victòries sòlides: 3-6 a l’anada i 7-5 a la tornada, a Can Xarau.
Abans de parlar amb Mir, he vist fotos de la celebració captades per la perícia de Mariona Cañabate, fotògrafa del club. N’hi ha una en què els jugadors es barregen amb el públic a la pista. Li pregunto a l’entrevistat si li sona l’escena, perquè no he comprovat si hi surt o no. “Segurament no hi aparec, perquè no soc gaire d’anar a festejar en aquests casos. Només sentia que havíem fet la feina. Missió complerta! Té un gran mèrit. Ara, però, ja cal pensar en la pròxima temporada. Fa tres mesos que hi dono voltes”, avança.
L’endemà, quan li demano a Cañabate que m’enviï més imatges, comprovo que Mir sí que surt en aquella escena —i abraçat per Guille de Moya—. També hi apareix en dues fotografies més, aquest cop menys acompanyat. S’hi detecta que ja porta la motxilla. Marxarà aviat.
Protagonismes
El tècnic argentí considera que ell ja té prou protagonisme durant els entrenaments i quan pren decisions als partits, i que els jugadors han de ser protagonistes també als matxs i concentrar els focus en els èxits.
Estudiós, analític i obsessiu de l’hoquei sobre patins, a Mir li costa molt desconnectar de l’esport de la seva vida. Format al Club Atlético San Lorenzo de Almagro, també va competir al Club Harrods Gath & Chaves, al Ciudad de Buenos Aires i al PAS Alcoi, entitat en què va penjar l’estic i va entrenar durant 14 anys. És un cul inquiet: sempre ha d’estar fent alguna cosa.
Can Xarau va ser una festa absoluta amb l’ascens del primer equip masculí a l’OK Lliga 17 anys després. Foto: Mariona Cañabate/Cerdanyola Club d’Hoquei
Detallista infinit
L’entrevistat és un detallista infinit. Fa temps va penjar un cartell al vestidor del Cerdanyola CH. “D’aquí a 10 mesos hem de ser capaços de dir: ‘Vam creure en nosaltres i ens ha funcionat’”, s’hi podia llegir. El repte, batejat com La Missió, no era un altre que l’ascens a l’OK Lliga.
El cartell reflectia l’esperit que necessita un grup per assolir “fites importants”: deixar-s’hi l’ànima per tenir la consciència tranquil·la i fer-ho des del respecte i la promoció del col·lectiu.
Un estil de vida
“L’esport és un estil de vida. Les coses poden sortir millor o pitjor. La lluita i la constància, però, hi han de ser sempre”, reivindica Mir, de discursos breus i potents que reforça amb fets. “El missatge ha anat calant en un grup molt receptiu. Mai s’han relaxat i han treballat com animals”, agraeix.
L’argentí té una premissa innegociable: vol que els jugadors i el públic gaudeixin amb un hoquei molt participatiu i de molta mobilitat, i en què les posicions fixes gairebé no existeixen. Li encanta que els esportistes se sentin útils i protagonistes. “És una proposta que exigeix molta energia i concentració, i busco jugadors que s’hi adaptin i amb valors semblants als meus”, destaca Mir.
El públic i el Cerdanyola Club d’Hoquei tenen un vincle infinit. Foto: Mariona Cañabate/Cerdanyola Club d’Hoquei
Can Xarau
Està encantat amb l’ambient que s’hi respira a Can Xarau i el generós alè de la grada. “El públic és espectacular. Si a l’Argentina la passió defineix l’esperit esportiu, aquí el públic no deixa de contagiar-nos energia i seguretat. Soc molt respectuós amb la passió de la resta i crec que hem de respondre a aquesta passió. El Cerdanyola CH també és gran pel suport que rep”, reivindica l’argentí.
Li agrada créixer de la mà dels clubs en què entrena. Ho va començar a fer a la primera entitat en què va debutar a les banquetes, al PAS Alcoi, a qui va ascendir a l’OK Lliga, va fer campió de la Copa del Príncep i va classificar per a la Final a Quatre de la Copa d’Europa a Bassano. A Itàlia també va arribar al punt decisiu de la màxima competició continental amb l’Hockey Breganze, amb qui va aixecar la Coppa Italia, i l’Hockey Club Valdagno.
L’aterratge
El 2023 va aterrar a Catalunya i va fitxar com a entrenador del Cerdanyola CH, club en què ja havia dirigit als júniors abans de l’aventura italiana. “Semblo distant, i, en realitat, no ho soc. Cal conèixer-me bé. Sempre estic connectat amb les entitats per on he passat”, matisa. I al Cerdanyola CH sempre li havia vist i li veu “molt potencial” per la seva ubicació geogràfica, les instal·lacions, la història…
“Aquest club ho té tot per consolidar-se com un dels referents i no és fàcil construir això en dos ni en cinc anys. Hem de continuar creixent, millorar en organització i infraestructures, i no posar-nos límits. Somiar en gran. Després, la vida ja ens colpejarà com cregui convenient”, enraona aquest entrenador de club. Es retrata com algú molt lleial que aporta el màxim compromís i la màxima professionalitat en tot el que fa, i que valora els esforços de cada membre de l’entitat.
Els processos
És un ferm defensor dels reptes, processos i camins. L’objectiu del curs 2024-2025 era l’ascens a l’OK Lliga i reconeix que no ha estat fàcil gestionar que se’ls veiés com un dels favorits a assolir el premi i que depenien de molts factors. El primer, el sorteig del grup —n’hi ha dos, Nord i Sud— en què competirien a l’OK Lliga Plata.
“Soc molt persistent i crec que tot necessita el seu temps. I podia haver passat que no haguéssim assolit prou maduresa esportiva i institucional per ascendir a l’elit. Ara ja podem dir que ho hem aconseguit. És un capítol feliç i, des d’ara mateix, hem de treballar per escriure’n d’altres molt positius”, tanca, inesgotable, Mir.
