Sense treva: el coronavirus no atura una prostitució amb més risc

“Com ho fem? Doncs ho fem com sempre. Tu no li pots dir a un client: deixa’t la mascareta i follem”, expliquen a Línia Vallès una parella de treballadores sexuals que comparteixen pis al Vallès. Totes dues han pres la mesura de només atendre clients habituals perquè així corren menys risc de contagi. Però el que de debò els preocupa no és el coronavirus, sinó enfrontar-se a la pobresa. “Estem plantejant-nos seriosament deixar de pagar el pis perquè hem passat de fer 500 euros al dia a 50 a la setmana”, expliquen mentre lamenten que a elles ningú les està ajudant. “Nosaltres també paguem els nostres impostos”, reivindiquen.

Contràriament a aquest testimoni, però, Línia Vallès ha pogut corroborar que moltes treballadores sexuals vallesanes segueixen uns estrictes protocols per prevenir la Covid-19. Aquest és el cas de la Maite (nom fictici), una vallesana de trenta anys amb formació superior que va endinsar-se al món de la prostitució perquè la seva feina l’estava abocant a la misèria. Ara viu amb por de contagiar-se però no es pot permetre “el luxe” de deixar de treballar.

“Jo només m’estic veient amb els clients estables. Ara mateix no agafo cap sol·licitud nova. Quan arriben al pis els comprovo la temperatura, els dono gel hidroalcohòlic i durant l’acte sexual ens deixem les mascaretes posades. Després de la trobada em dutxo i desinfecto tot allò que s’ha tocat, poms inclosos, i quan arribo a casa torno a repetir tot el procés de desinfecció”, explica la Maite, que pren moltes precaucions perquè té por de contagiar-se o passar el virus als seus estimats. A ella també l’està colpejant la crisi econòmica del sector i ha passat de fer més de cinc clients al dia a alegrar-se les jornades que rep dues visites. “Crec que la majoria dels meus clients queden amb mi perquè necessiten unes orelles, alguna persona amb qui no sentir-se jutjats. Però, de la mateixa manera, penso que estic al podi dels capricis. És a dir, que quan venen temps d’estrènyer-se la butxaca, jo rebo menys trucades. A més, ara la gent està molt espantada”, relata.

COP MÉS DUR ALS PROSTÍBULS
La Maite comparteix un local a mitges amb una altra prostituta i ara els està sent “molt complicat” assumir-ne les despeses. “Sempre treballem juntes. Som com una petita xarxa. Fins i tot tenim una paraula clau per advertir-nos davant de qualsevol situació perillosa. Per sort, encara no l’he hagut de fer servir”, detalla.

“Per a les noies que treballen o estaven treballant en prostíbuls, el coronavirus encara ha estat un cop més dur”, assegura la portaveu de l’associació Putes Llibertàries i Indignades del Raval de Barcelona, la Janet, que recorda que el març, quan es va decretar el confinament domiciliari, moltes companyes que residien als seus llocs de treball (com va ser el cas dels macroprostíbuls de Figueres) es van quedar “tirades” al carrer sense menjar ni un lloc per dormir. “A nosaltres l’administració només ens posa pals a les rodes. Per sort, la xarxa que hem creat va aconseguir que les figuerenques no es quedessin vagant i afamades”, afirma, indignada, la Janet.

“Per a nosaltres no hi ha plans, ni ERTOs, ni ajudes ni atenció. Ningú pensa en nosaltres”

Així mateix, la portaveu del sindicat Otras, la Sabrina, lamenta que les treballadores sexuals sempre es troben sense cap mena de dret. “Per a nosaltres no hi ha plans, ni ERTOs, ni ajudes ni atenció. Ningú pensa en nosaltres”, lamenta la Sabrina, que recorda que durant el confinament del març van obrir un crowdfunding per ajudar totes les companyes que feia tres mesos que no podien exercir. “Òbviament s’estaven morint de gana, elles i les seves famílies”, afirma. També van distribuir un protocol de mesures per prevenir la Covid-19 als espais de feina.

“Només hi ha una manera que el govern ens ajudi: si ens declarem víctimes de tràfic sexual”, argumenta la Sabrina, fent èmfasi que moltes noies que s’han posat en mans de les institucions han estat retornades als seus països, com la famosa jove nigeriana Gladys John.

La Sabrina destaca que durant aquests mesos han intentat reunir-se amb la Direcció General d’Igualtat però que no han aconseguit establir “mai” cap mena de diàleg. “Si no podem treballar i no ens ajuden, com pretenen que sobrevivim?”, es pregunta mentre l’entristeix que s’estigui aprofitant el context de la pandèmia per “abolir de manera silenciosa la prostitució”.

La coordinadora del Projecte Dona d’Actua Vallès, Laura Sánchez, coincideix amb la Janet i la Sabrina en el fet que les institucions “són molt poc proactives” amb aquest col·lectiu, que es manté “invisibilitzat”. Des de Projecte Dona s’ofereix atenció i educació sociosanitària a les persones que es dediquen al treball sexual al Vallès, però aquests últims set mesos s’han dedicat a atendre “una quantitat exagerada” de trucades de dones que no sabien com aconseguir menjar i que es trobaven en una situació d’extrema vulnerabilitat.

“Moltes d’elles no estaven empadronades. És per això que els ajuntaments ens han hagut d’ajudar per poder-les incloure a la roda dels Serveis Socials”, afirma Sánchez, a qui l’esgarrifa que s’estigui abandonant un col·lectiu que està treballant amb la por de contagiar-se del virus i amb la pressió d’haver-ho de fer per menjar.

A preguntes de Línia Vallès, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha confirmat que no s’ha fet res per a aquest col·lectiu, el qual, mentrestant, sobreviu com pot en temps de Covid.