Moment de l’arribada de la manifestació al CAP II Cerdanyola-Ripollet, on les entitats van fer diversos parlaments. Foto: X (@alberturon)
Ja han passat vint anys des que la Generalitat de Catalunya va prometre a la ciutadania de Cerdanyola, Barberà, Ripollet, Montcada i Reixac i Badia que tindria un nou hospital comarcal, l’Ernest Lluch, en uns terrenys a cavall entre Cerdanyola, Ripollet i Montcada. Aviat és dit, però als veïns d’aquests municipis, que dues dècades després continuen reivindicant l’equipament, aquest període els ha semblat una eternitat. Per això, a finals de maig centenars de persones dels cinc municipis afectats sortien al carrer per reclamar que l’hospital sigui una realitat d’una vegada per totes, a l’espera que el pròxim Ple del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que se celebrarà el 17 de juny, debati sobre aquest punt i permeti que el projecte comenci, per fi, a caminar.
Segons avança al Línia Vallès Ignacio Laguna, secretari i membre de Marea Pensionista de Cerdanyola, de Marea Blanca i de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública –les associacions al capdavant de la lluita per l’hospital–, el Ple “acceptarà o denegarà les al·legacions presentades al projecte per, després, poder tirar endavant l’estudi mediambiental”. La voluntat és que tot plegat es pugui enllestir aquest 2025 perquè, després, l’AMB cedeixi els terrenys a la Generalitat, amb l’objectiu que aquesta liciti la redacció del projecte la primera meitat del 2026 i les obres la segona meitat del mateix any. “Així, l’any 2027 començarien els treballs, coincidint amb els timmings marcats per l’AMB”, detalla Laguna.
“Servei insuficient”
Per a la ciutadania, disposar d’aquest equipament “és una necessitat totalment prioritària, perquè l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, que és el que dona servei a tota aquesta zona del Vallès, està saturat”, alerta el secretari. Com que té una àrea de referència que arriba fins a nou municipis i a uns 407.000 ciutadans, “el servei que dona és insuficient”, insisteix Laguna. “De fet, és un dels hospitals amb unes llistes d’espera més desorbitades de tota Catalunya”, critica.
Així ho mostren les dades de les llistes d’espera del Servei Català de la Salut. Les xifres de l’abril, les més recents d’aquest any, recullen que hi havia més de 16.000 persones esperant per fer-se proves diagnòstiques, 10.900 per fer-se intervencions quirúrgiques i 41.370 per a consultes externes d’especialitat.
Davant d’aquesta realitat, des de la Comissió han iniciat una campanya per implicar la ciutadania en la lluita pel nou centre. “Estem fent xerrades en diferents espais, estem recollint firmes per entregar-les el setembre al Parlament i també ens estem mobilitzant amb concentracions com la de l’altre dia”, enumera Laguna. La mobilització de finals de maig va sortir de l’Ajuntament de Cerdanyola amb un recorregut que va acabar al CAP II Cerdanyola-Ripollet i, segons el secretari, “va ser un èxit”. “Per ser la primera que convocàvem, va venir-hi moltíssima gent”, celebra.
Un projecte que ve de lluny
Per explicar l’origen d’aquest moviment ciutadà, Montse Garcia, metgessa jubilada de l’Atenció Primària de Cerdanyola, membre de la Comissió i una de les impulsores de la lluita per l’hospital, es remunta al segle passat. “Cerdanyola i la resta de municipis del voltant van créixer molt i molt de pressa, i l’Hospital Parc Taulí, que havia estat un referent, va quedar petit”, explica al Línia Vallès. Per això, l’any 2005, l’aleshores consellera de Salut, Marina Geli, anunciava un nou hospital que havia d’estar operatiu el 2008.
Els terminis establerts no es van complir i el projecte no va acabar d’arrencar fins al 2009, quan es va tirar endavant un concurs d’idees obert a la ciutadania. Llavors, la licitació de la construcció del centre es va ajornar dues vegades, el 2010 i el 2011, i l’aleshores responsable de la conselleria de Salut, Boi Ruiz, va aparcar el projecte. Fins al 2020 la consellera Alba Vergés no el va recuperar, i després de diversos entrebancs amb la cessió dels terrenys de l’AMB, no va ser fins al 2024 quan es va desencallar tot plegat, amb l’aprovació inicial, per part del Consell Metropolità, de la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que facilitava un canvi urbanístic essencial per a la construcció de l’hospital. Des d’aquell moment fins ara, només s’ha avançat en el període d’al·legacions.
Davant d’aquest conjunt d’endarreriments, des de l’AMB, que és qui ara té la paella pel mànec, reconeixen que el centre és una “operació estratègica”. Per això, pretenen posar-ho fàcil i asseguren que, “a causa de la importància per a l’interès públic que representa”, el projecte s’ha de completar “com més aviat millor”.
Com serà el nou hospital?
En termes sanitaris, el nou hospital dependrà del Parc Taulí i donarà servei a 180.000 habitants. El centre ocuparà uns 40.000 metres quadrats distribuïts en sis plantes i comptarà amb atenció ambulatòria especialitzada i proves diagnòstiques de proximitat, cirurgia ambulatòria, urgències, rehabilitació i servei de diagnòstic per la imatge. Així mateix, tindrà places d’hospital de dia i llits per a pacients de llarga estada, convalescència, cures pal·liatives i subaguts.
Més enllà, les obres comportaran una important transformació urbanística de la zona, amb la creació de 753 nous habitatges: 565 al voltant del centre sanitari i 188 al barri de Terra Nostra, a Montcada. El nou entorn també inclourà centres comercials, oficines, centres religiosos, col·legis i altres equipaments privats encara per definir, segons els estudis adjunts a la modificació urbanística.
A més, el desenvolupament del centre sanitari també implicarà la creació de zones verdes, carrils bici, passos de vianants i rotondes a l’actual carretera urbana N-150, que es transformarà en una avinguda metropolitana que millorarà les connexions a peu, en bicicleta i en transport públic entre els municipis afectats, de manera que es garanteixi una bona accessibilitat al nou hospital.
Clams per fer-lo realitat
A l’espera que tot plegat tiri endavant, han estat moltes les veus que darrerament s’han pronunciat al respecte per exigir que l’hospital sigui una realitat i no una “gran promesa incomplerta”, en paraules de Laguna.
Sense anar més lluny, l’exmetgessa Garcia assegura que “el nou edifici és imprescindible” i que “ha d’anar acompanyat d’un pla de treball focalitzat en les necessitats de la zona, amb un model assistencial que no perpetuï les males praxis sanitàries i que estigui coordinat amb l’atenció primària”. “Si l’equipament no va de bracet de tot això, no servirà de res”, opina.
Per la seva banda, els alcaldes de la zona també han reiterat, en diverses ocasions, la importància de l’equipament i han demanat que s’actuï amb celeritat. “Es tracta d’una demanda històrica de la comarca del Vallès, perquè la construcció del nou hospital i el seu entorn revertirà la situació de degradació actual”, deia l’alcalde de Ripollet, Lluís Tirado, en desencallar-se el projecte. De la mateixa manera, el batlle de Barberà, Xavier Garcés, es mostrava esperançat amb l’aprovació de la modificació urbana i assegurava que, “després de moltíssims anys de reivindicació, aquesta vegada l’hospital es farà realitat”. “Estarem molt alerta perquè aquest compromís s’executi”, afegia.
Mentrestant, Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, afirmava que l’hospital “és un dels temes que més preocupen i interessen a la ciutadania” i que ara sembla que, per fi, la situació està “ben encaminada”. “Mai hem estat tan a prop que sigui una realitat com ara”, deia durant una audiència ciutadana celebrada el febrer, on també apuntava que l’equipament “és imprescindible per garantir una atenció sanitària de qualitat a la comarca”.
