Vinyes a l’antic aqüeducte de Canaletes explotades per Rabassaires amb l’objectiu de recuperar el passat vinícola de la zona. Foto: Rabassaires
Si donem un cop d’ull a l’entorn de Cerdanyola del Vallès i, en general, al seu skyline, els edificis i les indústries són el que més hi abunda. Des dels blocs de pisos que hi ha al nucli urbà fins a les grans fàbriques dels polígons. Però si fem una mirada enrere, tan sols retrocedint un parell de segles, els conreus hi tenien una presència destacada i, en especial, les vinyes, que hi predominaven més, fins i tot, que el sòl urbà.
Així ho mostra l’exposició Al Vallès som gent de vinya que el Museu de Ca n’Oliver acull fins al 30 de desembre. Segons detalla al Línia el seu director, Joan Francès, es tracta d’una mostra que se centra en el conreu de la vinya i la producció i comercialització de vi al Vallès Occidental i especialment a Cerdanyola des de l’antiguitat fins a l’actualitat, amb l’objectiu de difondre la tradició del cultiu de la vinya al territori.
L’evolució de la vinya
Els primers indicis del cultiu de la vinya a Cerdanyola i entorns es remunten entre el final de la prehistòria i l’inici de la història antiga, a l’època dels ibers, la primera civilització nascuda a les terres de l’actual Catalunya. “En concret, però, els que la van portar van ser els fenicis”, aclareix Francès. Aquest poble semita originari de Mesopotàmia va ser el primer colonitzador de la península Ibèrica i l’importador d’aquestes llavors, entre moltes altres coses. Segons el director del museu, el primer testimoni de presència de llavors de vinya a Cerdanyola es va trobar al Turó de Ca n’Oliver, “i també s’hi van trobar àmfores que els ibers, els fenicis i després els grecs podrien haver fet servir per al vi”.
“La gran eclosió de la vinya, però, va arribar amb l’època romana i l’elevat consum de vi que es feia aleshores en tots els àmbits de la vida”, explica Francès. “No eren vins de gaire qualitat, però eren molt abundants perquè hi havia molta collita”, afegeix. A partir d’aquí, amb l’entrada de l’època medieval, aquest consum de vi es va mantenir. Després, amb la revolta dels remences i l’adquisició de la llibertat dels pagesos, van sorgir les primeres grans masies, com per exemple Can Fatjó del Molí –un mas que actualment forma part del patrimoni local–, i tot plegat va fer que el cultiu de la vinya arribés a un nivell més enllà a l’època moderna.
El Vallès va arribar a produir més raïm que el Penedès en algun moment del segle XIX
“A partir dels segles XVII i XVIII pren molta importància per un increment molt fort de la demanda, fins que el segle XIX la fil·loxera arriba a França, i Catalunya aprofita la situació. Aleshores, tant al país com a la comarca es cultiva la vinya més que mai”, relata el director. “Tot i que el vi seguia sent de baixa qualitat, el Vallès va arribar a produir més raïm que el Penedès en algun moment d’aquell segle”, remarca.
Malgrat viure l’època daurada de la vinya, l’arribada de la fil·loxera no es va poder frenar i el mateix segle XIX es va perdre pràcticament tota la producció. “Això, sumat a la industrialització i al creixement de les ciutats del segle XX, va abocar el cultiu de la vinya a la desaparició”, lamenta Francès. “El sòl urbà va anar guanyant terreny i Cerdanyola, que havia estat envoltada de vinyes, va deixar de tenir aquest paisatge”, afegeix. De fet, segons detalla el director, “actualment hi queden molt poques vinyes, que segurament també acabaran desapareixent”.
Recuperant la tradició
Una de les poques iniciatives dedicades a recuperar aquesta tradició vinícola es troba a les vinyes de l’antic aqüeducte de Canaletes de Cerdanyola. Amb la marca Rabassaires i la producció d’un vi negre, un de blanc i un vermut artesanal aromatitzat amb flors autòctones de la serra de Collserola, el projecte té per objectiu “retornar, en forma de vi, l’essència d’aquesta regió a tothom que en vulgui gaudir”, assenyalen des de Rabassaires.
Segons expliquen, treballen “les parcel·les que encara mantenen vinyes velles del passat vitícola del Vallès Occidental” i, a la vegada, replanten “en terrenys en desús, en zones on abans la vinya havia estat present”. En concret, conreen “els ceps amb productes que no provenen de la síntesi química” i després, al celler, desenvolupen “de manera artesanal tots els vins, buscant respectar el producte en totes les seves etapes per preservar la seva essència”, asseguren.
Més enllà de Cerdanyola, una altra iniciativa que treballa en la mateixa línia, a favor de la recuperació de la vinya a la comarca, és a la Masia Can Calopa de Dalt, a la banda occidental de Collserola. En aquest cas, d’una manera més consolidada i amb més anys de trajectòria, es dediquen a la producció d’un vi més selecte i exclusiu que el que s’havia cultivat a la zona temps enrere, fent honor al passat d’una terra tradicionalment agrícola i lligada a la vinya que avui dia ha quedat sepultat pel ciment i els maons.
