Davant la sentència del Tribunal Suprem, en l’espiral de despropòsits en què està immersa la política espanyola, ens està venint a sobre un tsunami repressiu d’enormes proporcions. El president en funcions, Pedro Sánchez, en els seus discursos de campanya, proclama que s’han de restablir ponts trencats i la convivència a Catalunya. Cinisme a l’enèsima potència per part d’aquest personatge.

Com s’ha de fer? Brandant l’aplicació de l’article 155 a tort i a dret. Tenint detinguts alguns CDR 17 dies sense que l’advocat defensor s’hi pugui posar en contacte. Amb la Junta Electoral Central prohibint dir paraules als mitjans de la CCMA catalana. Sense prendre mesures contra el general Garrido que amenaça els ciutadans, fent referència a fets que estan en secret de sumari. Amb Josep Borrell vetant, per segona vegada, la participació de la Generalitat al Fòrum de la Unió de la Mediterrània a Barcelona. Votant amb el PP i Cs, al parlament d’Extremadura, una resolució demanant que s’apliqui el 155 a Catalunya, amb el PSC sense dir ni piu. Proclamant que mai no s’asseuran al voltant d’una taula per negociar un referèndum. Amb el Tribunal Constitucional amenaçant la Mesa del nostre Parlament. Volent tancar les delegacions catalanes arreu del món. Pretenent banalitzar el terrorisme a casa nostra i sense voler investigar les connexions de l’imant de Ripoll amb el CNI. Això és restablir els ponts i la convivència?

Al tsunami de la força bruta de la repressió contra l’independentisme català s’hi oposa, amb la força de la seva gent, un tsunami intel·ligent, tranquil, pacífic i democràtic.