Recordeu la pel·lícula El procés de l’Orson Welles? Als mitjans informatius s’anomena el moviment de la nostra societat cap a la independència com “El Procés” i serà per alguna cosa que he fet una associació d’idees amb la fantàstica pel·lícula del mestre Welles. En una escena, l’advocat li diu al protagonista, Anthony Perkins: “A vegades és millor estar encadenat que ser lliure”. Ell es rebel·la en contra del sistema i el sistema se’n riu de les seves pretensions, uns servidors de l’ordre, que segueixen les consignes dels seus superiors sense compassió. Un sistema amb una doble moral; entre la Llei que s’aplica de forma implacable segons interessi al govern espanyol i una Justícia que no importa massa si s’acompleix a favor d’uns o d’altres; una societat corrupta en la qual és perillós pensar i anar per lliure; una societat organitzada perquè tot segueixi igual i sense canvis substancials. Clarobscurs, llums i ombres entre el que es diu i el que es fa (Ministerio del Interior, Tribunal Constitucional, Audiència Nacional, Fiscalia, CNI, etc).

Volen aconseguir que ens sentim culpables de no sé què, ni saber per què. Serà per defensar el principi irrenunciable de la lliure autodeterminació del nostre poble? La maquinària burocràtica estatal segueix fent la seva feina inexorablement, sense respondre ni atendre les súpliques dels que van en peregrinació de ministeri en ministeri, de taula en taula. M’imagino el president Puigdemont, agafant el pom d’una porta enorme per intentar obrir-la, a dalt a la llinda un rètol “llibertat”. I si entre tots, anem a empènyer?

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram