Costa molt resumir en poques paraules una història d’una nació que es va quedar sense estat al segle XVIII i que ha estat sistemàticament reprimida per un estat que secularment l’ha intentat desnacionalitzar. Em proposo fer-ho, a partir d’un conjunt de dades biogràfiques: la dels presidents del Govern de Catalunya contemporanis, a partir de la restauració d’un govern autònom el 1931, quan es va establir la República (gràcies en bona mesura al nacionalisme català, un dels grans responsables de derrocar la monarquia borbònica) fins a l’actualitat.

Dels nou darrers presidents, des d’aquesta data fins a l’actualitat, cinc han passat llargues temporades a l’exili, dos han patit presó per les seves idees democràtiques, vuit han estat objecte de repressió administrativa, un, després d’haver estat lliurat per la Gestapo a Franco, a la França ocupada, fou afusellat (per cert, que l’estat sempre s’ha resistit a demanar perdó o anul·lar un procés plegat d’irregularitats). Només un, José Montilla (2006-2010), únic que ha actuat d’acord amb les instruccions de Madrid, ha restat indemne… de moment.

La repressió als presidents no deixa de ser la repressió sistemàtica, per delegació, als set milions i mig de catalans, pel fet de ser-ho. Espanya no ha canviat tant des de l’època del Duc d’Alba.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram