Es defineix “negacionisme” com la doctrina que propugna la negació sistemàtica de fets demostrables o demostrats. Un dels exemples paradigmàtics en la política mundial és quan es nega, per part de gent d’extrema dreta, que no hi hagué l’Holocaust. També quan Donald Trump nega que hi hagi canvi climàtic i se li crema mitja Califòrnia o a Espanya Mariano Rajoy, amb els pantans buits i Galícia en flames. En aquesta història del negacionisme rebem de ple els catalans. Des d’Espanya se’ns diu que no som una nació, el valencià no és català, que mai s’ha prohibit el català. “Nunca fue el castellano, llengua de imposición”, Joan Carles I dixit. El corredor Madriterrani no passa per la costa; no sabem administrar-nos; durant l’1-O no hi va haver violència de la policia; el 1992, abans dels Jocs Olímpics, no es van torturar a independentistes; a Catalunya no hi ha majoria que vulgui un referèndum; a Espanya no hi ha extrema dreta ni franquistes; Catalunya no és subjecte polític; els espanyols no són nacionalistes; el govern espanyol no trenca amb la legalitat (obrir correspondència privada, pegar la gent, tancar webs amb ciberatacs continus i no complir els compromisos de l’Estatut); el PP no és un partit corrupte, Bárcenas feia els negocis pel seu compte, no és cosa del PP; l’1-O no hi hagué referèndum, ni urnes, ni paperetes; a Catalunya, a les escoles, no s’ensenya el castellà; els metges no diuen la veritat en el nombre de ferits a l’1-O o que els tres Poders no estan confabulats en contra del procés. Esperem el dia que ens diguin que la Terra no gira al voltant del Sol i es quedin tan tranquils.
