La Fundació Bofill ha proposat un horari partit als centres d’ensenyament catalans. És a dir, si ara es feia sols horari de matí, es passarà a classes de matí i tarda. Aquesta idea no té en compte els informes on es manifesta que els conflictes a les aules de Secundària es produïen fonamentalment a les tardes.

Se sap, i apareix en molts estudis, que les trifulgues a classe s’esdevenen quan, després de dinar, els adolescents se senten molt violents en fer sessions a les tardes. Cal afegir que la Fundació Jaume Bofill, defensora de l’autonomia dels centres, ara vulgui imposar un horari partit a tots els centres catalans. Tots ells, i sota la votada autonomia de centres, han pogut escollir quin horari més els convenia. Si ara tornem a un horari de matí i tarda, seria com un pas enrere en les millores d’ensenyament. A més, no es pensa en els mesos infernals de maig i juny que sovint ostenten la nostra climatologia, on se superen les temperatures que la llei laboral prohibeix per tal de treballar-hi. Cal veure què diu el Departament d’Educació, sabent que s’ha reduït el fracàs escolar d’ençà de l’aplicació de l’horari intensiu de matí.

Tot i així, la Fundació Jaume Bofill proposa que es facin activitats extraescolars a la tarda. La pregunta òbvia és qui pagarà totes aquestes sessions. És de summa preocupació que l’antic horari partit, que abans s’aplicava a Secundària, ara es vulgui aplicar de nou durant el pròxim curs. No sembla que aquesta mesura sigui massa innovadora, amb l’afegit que la Fundació Jaume Bofill sempre ha apostat per la innovació educativa. Podríem dir que la Bofill, i el seu afí, el Departament d’Educació, té pressa en fer reformes a curt termini i l’educació no se la pot millorar amb mesures immediates. De fet, aquest vell horari partit no està sent acordat ni publicat amb temps suficient. Els canvis sota la política d’innovacions semblen més una alteració del sistema educatiu que no pas una millora real en ensenyament. Avançar cap al futur no vol dir repetir els errors passats.