Atenció, catalanets díscols! El PP ha transmutat! A partir d’ara, portaran a terme una campanya d’aproximació del poder de Madrid a Catalunya i així obrir un nou curs amb empatia i mà estesa. Ho faran portant el Senat a Barcelona (Uf!); Soraya Sáenz de Santamaria tindrà despatx a la delegació del govern, allà al carrer Mallorca (Oidà); es farà un consell de ministres a Pedralbes (com en temps d’en Franco); ens posaran la pastanaga als morros (mentre continuaran les bastonades, per part dels tribunals, a l’esquena); ens convidaran a una cassola de llenties amb xoriço (a veure si ens deixem comprar); parlaran català en la intimitat (Aznar ja ho feia); canvi de cromos, l’Enric Millo per la Llanos de Luna (fantàstic); veuran partits a la llotja del Barça (Hum); aprendran a ballar sardanes (tots són pops); posaran arbres de Nadal, de color blau, a les places dels ajuntaments (com feia en Xavier Garcia a Badalona)…
Sabem que, per les dates de Nadal, els cors s’estoven. És temps de pau i de perdó, de reunir-se les famílies al voltant d’una taula, amb absoluta germanor, pensin com pensin políticament. Cantarem nadales al peu del pessebre i tot seran flors i violes per a una nova relació entre Catalunya i Espanya. És com programar un miratge, per entabanar uns quants catalans que no tinguin gaire clar quina posició prendre davant l’alternativa, de si donen suport a la secessió o es passen al bàndol unionista, posant una espessa cortina de fum als ulls dels indecisos, amb unes concessions més o menys apetitoses, a veure si piquen l’esquer. Ara és Nadal. Fum! Fum! I més Fum!
