En política hi ha establerta una regla no escrita: no entrar en la violència, tant verbal com física, a l’hora d’enfrontar-se amb els que pensen diferent. Semblava que això era més o menys acceptat, però cada vegada es fa més evident que hi ha una nova tendència. Rafael Hernando diu: “Si Pedro Sánchez tingués el que s’ha de tenir (sic), no rebria Torra per parlar de res”. Pablo Casado, flamant finalista de les primàries del PP: “Si sóc president del PP, Catalunya serà el pilar de la meva actuació. S’hi lliura el desafiament més gran a la llibertat”. Jordi Roca, diputat del PP: “Els nacionalistes no dubtaran a vessar sang si creuen que així se sortiran amb la seva”. Aznar: “La història es pot tornar a repetir”. Per desgràcia, la tendència actual és passar de les paraules a la mala educació, com queda palès en les sessions del Parlament per part dels diputats del PP i especialment pels de Ciudadanos, que falten al respecte als presidents Quim Torra i Roger Torrent, muntant un xou cada vegada que poden. Envalentits per la seva impunitat, ara ja s’estan produint atacs violents als nostres carrers per part de brètols nacionalistes espanyols. Els discursos d’una forma subliminar s’endureixen. Estem avisats!

Davants d’aquests fets, hi ha alguna reacció per part de la cúpula del PP i Ciudadanos? Cap ni una. Donen la callada per resposta. Ja els va bé mantenir la tensió al Parlament i als carrers. Nosaltres no hem de caure a la trampa. Hem de mantenir la calma, encara que ens costi no contestar amb les mateixes armes les seves contínues provocacions.

Keep calm and carry on!