El porno “ens ha mal ensenyat” el que sabem sobre sexe, alerten els experts. Foto: Pexels

“El porno és ciència-ficció pura i dura”. Així de contundent es mostra Elena Crespi, psicòloga i sexòloga, que afegeix que “si tinguéssim clar que és ficció no hi hauria cap problema”. Yaiza Redlights, portaveu del Saló Eròtic, va més enllà i explica que “no sabem distingir si allò que veiem és cert o no, si ens estan enganyant”. La qüestió és que, actualment, molts nois i noies aprenen el que saben sobre sexualitat a través de les pel·lícules pornogràfiques. Així ho denuncia el vídeo de promoció que ha elaborat aquest any el Saló Eròtic.

Des de la seva experiència, Crespi assegura que, a diferència de generacions anteriors, els adolescents actuals tenen molt més accés a la pornografia. Això implica que molts d’ells, quan es disposen a mantenir la primera relació sexual amb una altra persona, tenen molta informació. Però com ella apunta, el problema és que el porno “ens ha mal ensenyat” el que sabem sobre sexe i això provoca confusions.

Lourdes Esteve, infermera del Punt d’Informació de salut Jove de L’Hospitalet, explica que, en les seves primeres relacions, que en molts casos comencen amb 15 anys, els nois i les noies “repeteixen els models que han vist a les pel·lícules”.

REFERENTS MASCLISTES
El problema és que, com denuncia el vídeo del Saló Eròtic, la pornografia actual mostra rols masclistes amb pràctiques atlètiques impossibles de reproduir, on s’invisibilitza la dona, que és un simple instrument dedicat a proporcionar plaer a l’home. Un dels casos més evidents, com denuncia Yaiza Redligths, és el del porno lèsbic, que està pensat perquè el consumeixin els homes i que no excita les dones.

Els homes, a més de repetir els patrons masclistes en les seves relacions, també agafen com a referent l’actitud dels actors porno i, com explica Crespi, es pensen que han de tenir ereccions que duren moltes hores i que han de tenir l’orgasme en el moment just, cosa que “de cap manera ha de ser així”. De fet, ella mateixa adverteix que “hi ha molt consum de Viagra entre joves, sense que ho necessitin”, per complir amb aquesta imatge.

 

Treballar l’educació sexual
a casa i des de ben petits

Tots els experts coincideixen en dos punts. Primer, que l’educació sexual no s’hauria de començar a tractar a l’adolescència, quan els fills i filles ja van a l’institut, sinó des de ben petits. I, segon, que els pares són els primers responsables sobre la qüestió. Així ho explica Lourdes Esteve, infermera del Punt d’Informació de salut Jove de L’Hospitalet, que diu que “la societat hauria de tenir clar que l’educació sexual comença a casa, a la primera infància”.

La psicòloga i sexòloga Elena Crespi, que ofereix tallers sobre sexualitat a instituts, considera que s’hauria de treballar des del parvulari com qualsevol altra assignatura, però afegeix que, del que es tracta, és de fomentar l’autoestima i el sentit crític perquè es puguin “desenvolupar relacions saludables en tot”, també en el sexe.

Per la seva experiència, Esteve diu que “no hem evolucionat com a pares” i que molts adolescents reconeixen que els seus pares no volen parlar de sexe. A més, deixa clar un punt: “Tots els nois i noies, arribats a certa edat, experimentaran vulguin o no els pares”.