L'homenatge als 11 soldats enterrats en una fossa al cementiri de Sant Joan. Foto: Línia

25 de gener del 1939. Les tropes nacionals avancen en direcció a Barcelona i només els queda superar un últim escull, el riu Llobregat. Per tal de prendre la capital catalana, Franco decideix fer una pinça i divideix les seves forces en dos: per una banda, els regulars del general Yagüe penetrarien pel Baix Llobregat, mentre que Solchaga ho faria des del Tibidabo de la mà dels requetés navarresos. Yagüe va aconseguir creuar el riu pel pont de Carles III, a Molins de Rei, i per Sant Boi, prenent al seu pas Sant Feliu i Cornellà, dos objectius militars.

Al bell mig d’aquest moviment queda l’aleshores petita localitat de Sant Joan Despí, en la qual un destacament de soldats republicans es preparen per plantar cara a l’enemic. “Els testimonis diuen que van portar 200 o 300 persones per fer trinxeres a corre cuita”, explica a Línia Tres l’historiador Miquel Ruiz. Unes trinxeres que només arribaven a l’alçada del genolls i que no van resguardar els soldats. Com a mínim, n’hi van morir 11, majoritàriament per ferides de metralla causades per l’artilleria franquista.

Els morts, narra Ruiz, van ser traslladats en carro fins al cementiri, on van ser sepultats en una fossa comuna, de la qual, encara avui dia, se’n desconeix la ubicació. Vuitanta anys més tard, ERC i les JERC han impulsat una moció –que va ser aprovada al Ple de juny per unanimitat– que reclama localitzar-la, estudiar-la, senyalitzar-la i dignificar-la. “Són les restes d’11 persones que no poden ser trepitjades com si res”, argumenta Ruiz, que també veu necessari localitzar els familiars per donar-los les restes dels seus éssers estimats. En aquest sentit, a la presentació de la moció, el 23 de juny, hi van assistir el president del Banc d’ADN, Roger Herèdia –un ens que s’encarrega d’identificar desapareguts durant la guerra civil–, i el diputat republicà al Congrés Joan Tardà.

Per altra banda, el 8 de juny es va presentar una instància a la Direcció General de Relacions Institucionals reclamant que s’inclogui la fossa en el pla especial que ha creat la Generalitat.

Ara cal localitzar-la. De moment, l’única pista que hi ha –tot i que no s’ha comprovat– és el testimoni del fill de l’enterrador, el qual hauria confessat fa una dècada que va ajudar a cavar la tomba dels soldats al costat de la d’una ciutadana alemanya. Sigui com sigui, el 10 de juny ERC i les JERC van organitzar un homenatge al cementiri “als soldats republicans que van morir a Sant Joan defensant la llibertat”.

 

El riu Llobregat, l’última
defensa natural de Barcelona

El mateix dia que a Sant Joan Despí preparaven trinxeres per enfrontar-se als nacionals, el 25 de gener del 1939, els diaris de la zona republicana encara intentaven insuflar ànims per evitar una desfeta que s’entreveia propera.

Aquest és el cas de La Vanguardia, que va fer un paral·lelisme entre la defensa de Madrid –sostinguda al crit de ‘No pasarán!’– i la que afrontava Barcelona. “El Llobregat és l’última línia de defensa natural de la ciutat”, assenyala l’historiador Miquel Ruiz, i els republicans “volien aguantar a la ribera dreta del riu per guanyar temps i poder-la evacuar”. L’endemà, però, la capital catalana queia i començaven 40 anys de dictadura.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram