La familiaritat que es construeix amb el dia a dia i la desmemòria col·lectiva a la qual van intentar sotmetre aquest país els fa sovint invisibles. Tot i no ser un dels territoris de l’estat amb més simbologia franquista, el Baix Llobregat no està encara lliure d’elements que recorden una de les etapes més fosques de la història recent. “És inacceptable que una comarca que ha lluitat tant contra la dictadura no estigui lliure d’aquesta simbologia”, lamenta Mari Carmen Romero, presidenta de l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.
Per aquest motiu, l’entitat va enviar el novembre una carta als 30 ajuntaments de la comarca demanant el compliment de la llei de memòria històrica –aprovada pel Congrés el 2007– pel que fa a la retirada de simbologia franquista i el reconeixement de les víctimes. De moment, només ha rebut resposta de set d’ells: Cornellà i Esplugues van aprovar mocions en aquest sentit, Santa Coloma ho està estudiant i Collbató, Sant Joan, el Prat i Sant Boi han mostrat la feina que han fet fins ara en aquesta línia. De la resta no han rebut cap resposta. Malgrat això, Romero no hi veu “mala fe”. “Són temes que potser no interessen”, lamenta. Més crític es mostra Antoni Lardín, de l’Associació Cultural del Montserrat, una entitat que també treballa sobre el terreny reconstruint el passat. “Fa falta més sensibilitat per part dels consistoris”, etziba.
El conseller de Cultura del Consell Comarcal, Lluís Monfort, explica que “la problemàtica és diferent a cada municipi” i recorda que des dels centres d’estudis locals s’ha dut a terme una feina “intensa” de recuperació del passat.
LA LLISTA DE SÍMBOLS
Segons el cens elaborat pel Memorial Democràtic, a la comarca hi ha 332 símbols franquistes, sense comptar noms de carrers. D’aquests, 315 corresponen a les famoses plaques del Ministerio de la Vivienda amb el jou i les fletxes falangistes, quatre a monuments i tombes, dos a creus i un altre a un vitrall, mentre que els 12 restants són paviments, relleus i rètols. Però si hi ha un element que marca profundament és una fossa comuna. Segons el mapa de fosses del Ministeri de Justícia, creat arran de l’aprovació de la llei de memòria històrica, al Baix n’hi ha nou. Tanmateix, en quatre casos el ministeri ha considerat fossa comuna un indret amb les restes d’una sola persona. Es tracta d’Esparreguera, Martorell, Sant Boi i Cornellà, quatre enterraments de represaliats, les restes dels quals van ser traslladades al Valle de los Caídos entre el 1959 i el 1965.
UNA FEINA COMPLICADA
“És un constant picar pedra”, descriu gràficament Romero la tasca de recuperació de la memòria. “Anem amb el cotxe amunt i avall, però encara té sentit seguir treballant-hi”, reconeix. Tot i així, la manca de finançament –zero euros dedicats a la qüestió des que el PP és al govern espanyol– dificulta enormement la feina. Els recursos i la por, afegeix Lardín. “Encara hi ha gent que tem parlar”, assegura. Una por difícil de representar en un mapa i que sembla seguir present 40 anys després de la mort del dictador.
Dues creus i dues fosses
La presència de simbologia franquista a Sant Joan, Sant Just i Esplugues sembla, a primera vista, poc significativa.
Tanmateix, a la zona hi destaca, per sobre de tot, les fosses comunes que el Ministeri de Justícia situa a Sant Just i Sant Joan. La de Sant Just, ubicada al puig de Sant Pere Màrtir, hauria estat la tomba d’alguns soldats morts durant les darreres escomeses de la guerra. No obstant això, la instal·lació d’antenes en aquella zona fan pensar al ministeri que la fossa, actualment, és molt difícil de localitzar.
Per la seva banda, Justícia ubica al cementiri de Sant Joan una altra fossa on hi hauria enterrats 11 soldats republicans morts en circumstàncies similars als de Sant Pere Màrtir.
A més, el Memorial enumera dues creus amb reminiscències franquistes: la Creu del Pedró, a Sant Just, i una altra a la plaça de l’Església de Sant Joan.
