Esplugues és un dels 11 municipis de la comarca que té una dóna al capdavant del seu ajuntament, en aquest cas Pilar Díaz. Foto: Ajuntament d’Esplugues

L’equilibri entre dones i homes amb càrrecs als ajuntaments continua sent una assignatura pendent. Malgrat que des de l’inici de la democràcia hi ha hagut un augment significatiu de representants femenines en l’àmbit local, les xifres encara estan molt lluny de ser paritàries. I és que les dades parlen per si soles: al Baix Llobregat només hi ha 11 alcaldesses, les quals representen el 36% del total de batlles de la comarca, segons es desprèn de l’estudi Dones i Homes en els Governs Locals publicat a finals de març per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).

És el cas de Pilar Díaz (Esplugues), Candela López (Castelldefels), Montserrat Febrero (Corbera), Raquel Sánchez (Gavà), Pilar Puimedon (Olesa), Ascensión Ratia (Pallejà), Lluïsa Moret (Sant Boi), Carme Rallo (Sant Esteve), Maite Aymerich (Sant Vicenç dels Horts), Anna Martínez (Santa Coloma de Cervelló) i Eva Martínez (Vallirana).

Tanmateix, el nombre de dones al capdavant dels ajuntaments baixllobregatins està per sobre de la mitjana catalana (19%), concretament 17 punts. Per contra, hi ha un total de 19 alcaldes baixllobregatins, els quals representen el 63%.

Pel que fa a les regidores al Baix Llobregat, la xifra en aquest cas també està lleugerament per sobre de la mitjana a escala catalana, que és del 35%. Hi ha 210 dones ocupant aquests càrrecs, que representen el 40% del total, mentre que hi ha 327 homes, els quals ocupen el 60% de càrrecs a la comarca.

Per partits, és el PSC qui compta amb més alcaldesses a la comarca, amb un total de quatre, seguit per Iniciativa i ERC, amb tres cadascun, i CiU –ara PDeCAT–, amb una. Pel que fa a les regidores, tornen a ser els socialistes qui més en tenen, amb 72, seguits de nou per Iniciativa, amb 32; ERC, amb 30; CiU, amb 25, i el PP, amb 11.

CATALUNYA, A LA CUA
Actualment, en el conjunt de Catalunya només hi ha un 19% d’alcaldesses i un 35% de regidores, segons l’estudi de l’ADPC. Amb aquestes dades, Catalunya ocupa el dotzè lloc en el rànquing espanyol per comunitats autònomes, el qual lideren Múrcia –amb un 33% d’alcaldesses– i el País Basc (25%).

Així, encara queda molta feina per fer per assolir els objectius fixats a escala estatal fa deu anys, el 2007, quan va entrar en vigor la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes, la qual regula, entre altres, la proporcionalitat de dones i homes a les llistes electorals.

Una efectivitat que podria ser molt millorable, però que, de tota manera, sí que s’ha fet notar. Des del 2007 s’ha registrat la tendència en la majoria de municipis d’augment de les dones al capdavant de càrrecs polítics, tal com corrobora l’ADPC. “Les accions afirmatives o mesures de discriminació positiva instrumentades socialment a través de lleis o en el funcionament intern d’alguns partits afavoreixen l’accés de les dones a llocs de presa de decisions”, argumenten des de l’associació encarregada de l’estudi. Tot i així, però, la tendència cap a uns ajuntaments del tot paritaris s’ha estancat des de fa uns anys. Entre el 2003, quan encara no hi havia la llei, i el 2015 el percentatge d’alcaldesses a Catalunya només ha pujat nou punts, passant del 10% el 2003 al 19% el 2015, detalla l’estudi de l’ADPC.

L’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, assenyala en una entrevista elaborada pels impulsors de l’informe que aquesta tendència “es va corregint de forma molt lenta”. Assenyala que el nombre d’alcaldesses a Catalunya “ha augmentat entre dos i tres punts en cada contesa electoral” i alerta que “no s’assolirà la paritat abans d’un període de 40 anys”. És per aquesta raó que veu necessari aplicar “discriminació positiva i visibilitzar les dones en llocs de poder”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram