Una de les parcel·les amb un dels números posats pels funcionaris municipals. Foto: P. M.

Un jutge serà l’encarregat de decidir qui són els propietaris dels terrenys que hi ha al voltant de Can Cervera. Ho haurà de fer després que una desena de persones que tenien diferents magatzems i trasters als antics vestuaris de la Unión Cultural Recreativa Deportiva Can Cervera hagin presentat una demanda reclamant la propietat d’aquest espai que fan servir, en alguns casos, asseguren, des de fa més de quaranta anys. Ho faran a través de la figura de la usucapió, un dret que permet reclamar com a propi alguna cosa o espai quan s’ha usat de forma continuada durant anys i es pot demostrar amb proves o testimonis.

Però si el cas ha acabat en mans dels tribunals és perquè, en plena negociació sobre el futur d’aquests trasters, l’Ajuntament va anunciar un enderroc per “estat ruïnós” que va executar en 48 hores, sense deixar cap marge als propietaris perquè traguessin res del que hi tenien, segons explica a Línia Tres Susana Sánchez, advocada dels afectats.

Sánchez diu que, amb aquesta decisió, el consistori va trencar un pacte verbal que ella havia aconseguit amb el govern municipal perquè aquest donés uns dies més de marge als usuaris per treure el seu material. A més, afegeix que no és veritat que els trasters estiguessin en mal estat ni fossin un perill per als usuaris, i denuncia que, en entrar les màquines, no es van seguir les mesures de seguretat per retirar els sostres d’uralita, que contenen amiant, i que per això l’enderroc està totalment aturat.

El primer tinent d’alcaldia i responsable de les àrees de Territori i Sostenibilitat del govern d’Esplugues, Eduard Sanz, nega que l’Ajuntament desconegués que hi havia amiant. De fet, ha assegurat a Línia Tres que el consistori està supervisant les obres i que el procés no està aturat, sinó que estan a l’espera que una empresa especialitzada s’encarregui de retirar aquest material perillós.

“MALA FE DE L’AJUNTAMENT”
Sánchez considera que el govern d’Esplugues, dirigit per Pilar Díaz, “actua amb mala fe”, ja que es nega a dialogar amb els afectats. Com a exemple, explica que ha intentat reunir-se amb l’arquitecte municipal des de finals de desembre, però que aquest ha anat posposant la trobada per diferents motius. La lletrada considera que “no es pot parlar” amb aquest Ajuntament, a qui acusa d’actuar “a les braves” per la via dels fets consumats. A més, argumenta que “la propietat ha ofert el caramel a l’Ajuntament” amb les pistes de pàdel i l’aparcament i que ho han agafat perquè no volen “salvar un dels últims pulmons verds” que queden a la ciutat.

Sanz assegura a aquest periòdic que el seu govern no ha actuat amb mala fe i diu que, sobre la possibilitat de treure les eines dels trasters, l’Ajuntament va endarrerir l’inici de les obres una setmana perquè els propietaris poguessin treure el material que hi tenien. A més, un cop començades les obres, agents de la Policia Local van acompanyar-ne d’altres que no ho havien pogut fer abans, perquè ara sí que és perillós entrar al recinte, que està precintat per la policia.

Pel que fa a l’enderroc dels trasters, el tinent d’alcaldia explica que l’arquitecte municipal va elaborar un informe on advertia que estaven en estat ruïnós i que es podien ensorrar i que per això van demanar a la propietat que els enderroqués.

L’advocada dels afectats nega que aquestes construccions estiguessin en mal estat i, a més, assegura que els operaris van fer malbé una terrassa de la masia, un edifici que la Direcció de Patrimoni de la Generalitat té catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local pel seu valor patrimonial. Sanz assegura que a ells no els consta que això hagi passat, ja que només s’han d’enderrocar els trasters annexos a la masia que no formen part de l’estructura de l’edifici.

Sobre el futur dels terrenys, el representant del govern municipal diu que, actualment, aquests terrenys no són urbanitzables i ha confirmat que, per treure’n benefici, la propietat ja ha demanat poder-hi construir unes pistes de pàdel i un aparcament, un projecte que està pendent de l’aprovació de l’AMB. Davant la possibilitat de construir-hi una zona residencial més endavant, Sanz recorda que caldria una requalificació dels terrenys que els tribunals ja van rebutjar el 2009 i que qui ho ha de demanar és la propietat, però que el seu govern no s’hi oposaria.

TEMPS DE DESCOMPTE
Pel que fa als pagesos que tenen horts a tocar de la masia, alguns d’ells expliquen a Línia Tres que tenien assumit que, tard o d’hora, haurien de marxar, com ja van haver de fer els seus companys de l’altre costat del torrent quan l’Ajuntament va fer les obres del col·lector. Per saber qui seran els afectats i, en un futur, donar-los un hort municipal, funcionaris de l’Ajuntament estan fent un cens dels terrenys numerant cadascuna de les parcel·les que hi ha a la zona.