El bloc d’Esplugues que feia tres anys que estava ocupat, per dins. Foto: Ajuntament d’Esplugues

Una trentena de persones van ser desnonades el 24 de setembre d’un edifici que feia tres anys que estava ocupat al carrer Lleialtat, al barri de Can Clota d’Esplugues. Plataformes i entitats locals havien convocat una manifestació per intentar aturar el desnonament, però la presència dels Mossos d’Esquadra, que van organitzar un operatiu juntament amb la Policia Local, ho va impedir.

L’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, va anunciar a les xarxes socials el desnonament dient que s’havia pogut fer “després de molts mesos de gestions” i va afegir que ho han fet “per tornar la tranquil·litat al barri”, sent “conscients de les infinites molèsties que ha causat aquesta ocupació”. Ho diu per les diverses denúncies que la Policia Local ha posat a les persones que vivien a l’edifici per qüestions com fer soroll a la nit amb generadors per fer llum, per la música alta o per anar a buscar aigua a les fonts públiques.

Des de la PAH d’Esplugues expliquen a Línia Tres que els sembla “una bestiesa impensable” que Díaz “abanderi desnonaments” i els preocupa que aquesta sigui la nova línia política del govern local en matèria d’habitatge.

CAP ALTERNATIVA
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca d’Esplugues, que s’ha tornat a activar veient l’increment de desnonaments que hi ha a la ciutat, denuncia que el govern local va fer fora els habitants del bloc, nou famílies amb més d’una desena de menors i joves a càrrec, sense oferir-los cap alternativa. Segons l’entitat, només van oferir una habitació d’alberg per a les mares i els menors durant una setmana. Des de llavors asseguren que dormen al carrer o en cotxes aparcats per la ciutat i que han hagut d’organitzar recollides de menjar per donar-los aliments.

Des de la plataforma també denuncien que els Serveis Socials d’Esplugues no han contactat mai amb aquestes famílies durant l’últim any. El consistori ho desmenteix i explica que els darrers dotze mesos els han atès més d’una vintena de vegades per tractar qüestions sobre alimentació, escolarització de menors o per donar-los bolquers, entre d’altres.

Sigui com sigui, la PAH reclama al govern d’Esplugues que busqui una alternativa a aquestes famílies perquè puguin viure i que se’ls ofereixi l’opció del lloguer social en l’edifici que fins ara ocupaven, que asseguren que és d’un fons voltor.

CANVI LEGISLATIU
Després del desnonament, Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues, també va lamentar que els ajuntaments no tinguin “competències per solucionar de forma ràpida i directa l’ocupació il·legal d’habitatges”.

Qui tampoc té “les eines necessàries” és l’Ajuntament de Sant Joan Despí. Ho diu en una moció que rebutja “les ocupacions delictives d’habitatges” i que reclama a la Generalitat que “actuï davant l’increment de casos” creant un pla interdepartamental que es coordini amb els ajuntaments. La moció es va aprovar al Ple del 29 de setembre amb el vot a favor de tots els partits excepte Esquerra.

El barri de Can Clota d’Esplugues també va ser l’escenari escollit pel PP per demanar que els ajuntaments no empadronin els ocupes i que anul·lin el registre d’aquells que s’han “inscrit il·legalment”, com recull l’ACN.

Des de la PAH d’Esplugues temen que els “interessos partidistes” del PSC per frenar els discursos contra els ocupes de partits com el PP o Ciutadans faci que a municipis com Sant Joan Despí o Esplugues siguin els socialistes els que liderin aquest discurs.