“No hi ha hagut un referèndum d’autodeterminació a Catalunya”. Amb aquesta declaració taxativa del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, acabava la jornada de l’1 d’octubre. Paradoxalment, milers de persones arreu de la comarca van participar en la votació organitzada per la Generalitat de Catalunya, afortunadament sense incidents destacables, tot i que en altres punts del país no va ser així.
La prèvia d’aquesta jornada històrica va estar marcada per la incertesa i el secretisme dels preparatius. Per una banda, el Tribunal Constitucional va declarar en suspensió les lleis del Referèndum i de Transitorietat Jurídica del Parlament de Catalunya, i, per l’alta, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar als cossos de seguretat que impedissin –sense alterar l’ordre públic– la celebració de la votació.
Davant d’aquest panorama, militants i simpatitzants de partits, membres d’Òmnium i de l’ANC, a més de veïns favorables a la celebració del referèndum es van començar a organitzar a través de les xarxes socials i dels serveis de missatgeria de manera discreta per tal d’assegurar que els col·legis poguessin obrir i, en especial, que es constituïssin les meses electorals i hi hagués les paperetes i les urnes.
A la comarca hi ha centenars d’històries de com van arribar les urnes als col·legis, d’activitats que les AMPA van organitzar per mantenir obertes les escoles, de jornades de jocs de taula i esportives als centres de votació. I tot va penjar d’un fil quan la Policia Nacional es va presentar a l’antic institut Lluís de Requesens de Molins de Rei, on els dies previs s’havien organitzat diversos preparatius per al referèndum. La mobilització ràpida de centenars de persones va aconseguir que al Baix Llobregat es pogués votar.
Amb tot, l’1 d’octubre es van repetir les escenes de cues davant d’inusuals col·legis de votació, de persones fent guàrdia a les portes dels mateixos pel que pogués passar, i aplaudiments i alegria desfermada quan es va acabar el recompte al final de la jornada. I els dies posteriors, manifestacions de rebuig a l’actuació policial. Però tot això, segons el govern espanyol, no va passar.
El Sí arrasa en una jornada
amb poca participacióEsplugues, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern van votar amb força normalitat, tenint en compte la complexitat de l’organització, els missatges repressius per part de les autoritats del govern espanyol i els repetits i constants problemes informàtics que va patir l’aplicació del cens universal. Això sí, la participació en el referèndum d’autodeterminació va ser baixa a les tres ciutats. En cap dels tres casos va arribar a la meitat de la mitjana de les jornades electorals precedents.
A Esplugues van votar un total de 9.097 persones, quan en les passades eleccions al Parlament de Catalunya del 2015 ho van fer més de 27.000. El Sí va ser l’opció més marcada, amb el 79% dels vots. A Sant Joan Despí van votar 6.969 persones, i la comparativa amb el 2015 és encara més distant, ja que aleshores van fer-ho més de 20.000 veïns. El Sí va endur-se el 83% dels vots. Finalment, a Sant Just Desvern van participar en el referèndum 5.682 persones, de les quals el 88% van optar pel Sí a la independència. En comparació amb el 2015, aleshores van votar 10.200 persones.
