En un moment de canvis com l’actual, els interrogants i la preocupació pel futur incrementen. Un d’aquests neguits és saber el nombre d’habitants que viuran en una regió o país, una xifra que determina moltes situacions i condiciona el benestar d’una societat. En aquest sentit, les diverses administracions s’afanyen a fer prediccions o ‘projeccions’ del nombre de persones que habitaran un territori en els pròxims anys.
Pel que fa al Baix Llobregat, les projeccions de l’Idescat indiquen que d’aquí a nou anys hi viuran 785.556 persones, mentre que, segons dades del padró, actualment n’hi ha 806.651. Per tant, a priori hi hauria un descens pronunciat de població –d’unes 21.000 persones–. Però la realitat és un pèl diferent. I és que “metodològicament”, segon recorden des de l’Observatori del Consell Comarcal, no es poden comparar projeccions estadístiques de població –sotmeses a situacions futures difícils de predir i que poden fer variar la xifra final d’habitants– amb les dades d’un padró, que són actuals.
La dada més fidedigna, assenyalen des del Consell Comarcal, és la que indica que d’aquí a nou anys al Baix hi viuran 5.710 habitants menys, una xifra a la qual s’arriba restant les projeccions d’habitants per al 2015, (791.266) i per al 2025 (785.556). Aquestes dues projeccions es van elaborar l’any 2013.
Sigui com sigui, aquest hipotètic descens d’habitants, a més, s’afegeix a les últimes dades que mostren un estancament en el creixement de la població a la comarca.
MENYS ESTRANGERS
Com s’explica aquest fenomen? Segons el Consell Comarcal, una de les raons pot tenir a veure amb el fet que marxen més persones de la comarca en comparació amb les que hi entren. De fet, això també queda recollit en l’Informe Socioeconòmic 2015 del Consell Comarcal, publicat fa pocs dies, on es detalla que, per tercer any consecutiu, emigren més persones de les que vénen a viure al Baix –en concret, hi van haver 6.556 entrades d’estrangers contra 8.335 sortides–.
Des de l’Observatori del Consell expliquen que, en gran part, es tracta de “persones que tornen als seus països d’origen”, molt sovint a causa de la situació econòmica d’aquí. En aquest sentit, des de l’Observatori asseguren que, “si del que es tracta és de frenar el component econòmic com a causa de les sortides de població cap a l’estranger”, el que caldria fer és afrontar la qüestió amb una “política econòmica i social adreçada a mantenir i millorar el capital humà”.
De totes maneres, la tendència d’estancament i pèrdua d’habitants és una dinàmica que afecta no només el Baix, sinó també l’àrea metropolitana i el conjunt del país. “Amb l’escenari econòmic actual”, apunten els tècnics de l’Observatori, “és difícil augurar un creixement com el que es va registrar a la comarca i al país entre el 2000 i el 2010”, quan Catalunya va guanyar més d’1,3 milions d’habitants.
L’OMBRA DE L’ENVELLIMENT
A més, segons l’Informe Socioeconòmic, la població comarcal està més envellida en comparació al 2010, una dinàmica que podria anar a més l’any 2025, tenint en compte l’augment de l’esperança de vida. Però malgrat que aquest fenomen podria desequilibrar el sistema de cotitzacions –ja que hi haurà més gent jubilada cobrant pensions–, des de l’Observatori s’afanyen a fer un matís. El fet que la població en edat de treballar estigui “més envellida” en el futur, expliquen, “no ha de provocar cap daltabaix”, sinó que ha d’ajudar a gestionar un mercat laboral diferent, i afegeixen que avui dia el repte és fer que les persones arribin als 65 anys “amb bona salut”.
