En les últimes setmanes han tornat a saltar les alarmes a la conurbació de Barcelona pels alts nivells de pol·lució i els perills que se’n deriven. Tanmateix, hi ha un tipus de contaminació que no es veu i que afecta especialment el sud del Baix Llobregat. Es tracta del soroll, una problemàtica que fa anys que afecta els veïns i veïnes dels municipis propers a l’aeroport però que també es manifesta en altres, com ara Esplugues, Sant Just o Sant Joan, a través del volum del trànsit, de l’activitat industrial i de les línies de Rodalies.
“Hi ha municipis al Baix per on passa de tot”, explica a aquesta publicació Lluís Gallardo, tresorer i advocat de l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCA), en referència a les carreteres i línies de transport de tot tipus que transcorren a través de les ciutats. Per tal d’establir mesures i planificar com reduir el soroll que provoquen els vehicles, trens i indústries, la Generalitat –en col·laboració amb els ajuntaments– va aprovar fa unes setmanes el nou Mapa estratègic del soroll a l’Aglomeració del Baix Llobregat I, que agrupa Cornellà, l’Hospitalet, Esplugues, Sant Just i Sant Joan i Sant Feliu. Aquesta és una de les 10 que hi ha a tot Catalunya i que apleguen municipis i agrupacions de ciutats amb més de 100.000 habitants. La del Baix Llobregat I té 250.000 habitants.
Segons aquest estudi, la principal font de soroll de la zona és el trànsit, la línia de Renfe –especialment a Sant Joan i Sant Just– i el soroll d’origen industrial. Gallardo posa com a exemple paradigmàtic la ciutat d’Esplugues, per on passa la Nacional, la Ronda i el TramBaix. “Legalment, aquests mapes serveixen”, afirma Gallardo, però afegeix que “a la pràctica no ajuden realment a reduir la contaminació acústica”.
ECONOMIA VS. DESCANS
Segons assegura Gallardo, la conscienciació pel soroll ha crescut en els últims anys entre la ciutadania, però no així entre els polítics, els quals “creuen que impulsant mesures per reduir el soroll contribuiran a malmetre l’economia”. “Res més lluny de la realitat”, afirma contundent Gallardo, que recorda que “les societats més silencioses, com les nòrdiques, són les més desenvolupades”.
En l’àmbit estatal, una de les darreres lleis que regula la contaminació acústica és el Decret 176/2009, de 10 de novembre, el qual “intenta adequar la normativa espanyola a l’europea”, comenta Gallardo, un àmbit que està fent “passos de gegant” per reduir els decibels. Però sembla que, com en altres aspectes, l’Estat espanyol és una excepció, tot i ser el segon més sorollós del món, només superat pel Japó.
Els efectes sobre la salut
Abaixar el volum no és només una qüestió de comoditat ni un caprici. En els últims anys, els metges han alertat dels perills d’una sobreexposició continuada a alts nivells de soroll.
Un dels darrers estudis va ser publicat per l’Institut de Salut Carlos III de Madrid a mitjans d’octubre i relaciona, per primera vegada, el soroll del trànsit d’una gran ciutat amb disfuncions durant l’embaràs, com ara parts prematurs o mortalitat fetal. Malgrat que la investigació pren com a conillet d’índies la capital espanyola, els seus resultats es podrien aplicar a qualsevol ciutat transitada.
Per altra banda, diversos especialistes també han alertat que viure en un ambient sorollós fa augmentar les possibilitats de patir infarts de cor i ictus. Així ho va indicar un estudi de DKV sobre la salut i el soroll publicat el 2012, que descriu com per cada decibel que supera el llindar dels 65 en una zona determinada, augmenten els ingressos als hospitals un 5,3%, “especialment per causes cardiovasculars”. Uns altres dels possibles efectes que el soroll pot tenir sobre la salut humana, segons destaca Ecologistes en Acció, són trastorns de la son, conductes agressives i, per tant, un augment de la despesa sanitària derivat.
Les solucions? A més dels mapes estratègics, la Generalitat impulsa des de fa poc les Zones especials de protecció acústica (ZEPQA), espais que es protegeixen per llei de futures activitats generadores de soroll. Curiosament, la primera ZEPQA de tot Catalunya es va instal·lar el 2013 al Baix, en concret al Papiol.
