El Departament de Salut ha aprovat un conjunt de programes amb una partida de 236 milions d’euros per recuperar l’activitat sanitària ajornada que es va haver d’aturar a causa de la primera onada de la pandèmia de la Covid-19.
Els centres sanitaris van haver d’alterar la programació durant els mesos de març, abril i maig per centrar-se a donar cobertura als pacients que ingressaven per coronavirus. A finals de juny es va reactivar i, des del setembre, ja s’ha començat a estabilitzar, a l’espera del que pugui passar amb aquesta segona onada.
Per exemple, durant el tercer trimestre s’ha aconseguit realitzar el 95% de l’activitat quirúrgica que es feia el 2019. Unes xifres que s’han assolit gràcies al “comportament i a la responsabilitat extraordinària que demostren tots els professionals sanitaris diàriament”, segons Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut (CatSalut). Comella també destaca el fet que aquest personal “en cap moment des del mes de febrer ha tingut un període de desconnexió”, ja que en un principi va haver de fer front a la primera onada i ara està recuperant al més ràpid possible aquest ajornament. La feina, diu, és “extraordinària”.
La partida de 236 milions d’euros incentiva la recuperació als hospitals, assegurant poder pagar més hores i comprar els materials i els equipaments necessaris. Des de Salut es recalca que l’objectiu primordial d’aquesta segona onada és no haver d’ajornar activitat. “No ens podem permetre tornar a parar-ho tot”, remarca el director del CatSalut.
PRIORITZANT ELS MÉS GREUS
El Servei Català de la Salut centra l’anàlisi en tres àmbits als hospitals: intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i consultes. La repercussió directa de la caiguda de l’accessibilitat recau principalment en el temps de demora dels pacients i en l’activitat dels tres àmbits. Cal tenir en compte que una de les raons per les quals el volum d’activitat es va reduir va ser per baixar al màxim la circulació de les persones als centres sanitaris i protegir el sistema, que estava fortament pressionat.
La crisi sanitària va provocar que es fessin 20.000 intervencions quirúrgiques menys que l’any anterior. 4.000 van ser les actuacions que es van poder fer durant l’abril, respecte a les més de 30.000 que s’havien fet durant el mateix període de l’any passat. Xènia Acebes, directora de l’Àrea Assistencial del CatSalut, remarca que han “posat la directa en els processos més greus, aquells que poden posar en risc la vida de les persones”.
La recuperació, detallen des del Departament de Salut, s’està fent prioritzant les patologies més crítiques, d’un risc més elevat i amb més càrrega de la malaltia per a les persones. I la tendència és positiva, asseguren, mentre esperen poder aguantar el cop de la segona onada de la pandèmia.
