La Penya Esplugues (dreta) és dels equips que encara no pot jugar amb públic, per decisió de l’Ajuntament. Fotos: FEB i AEPE

¿Pot afrontar el futur immediat amb optimisme un sector, el de l’esport, que ha perdut 1.350 milions d’euros des de l’inici del coronavirus? Com tots els aspectes de la nostra vida, l’activitat esportiva ha hagut d’adaptar-se a la realitat de la pandèmia. Durant uns mesos, ho va fer traslladant-se a suports digitals (les sessions d’entrenament i les dinàmiques grupals amb aplicacions com Zoom van ser una constant durant bona part de l’any passat) i més recentment les competicions han pogut tornar a disputar-se, primer sense públic i des de finals de març amb limitacions d’aforament.

L’evidència, però, que la Covid-19 ha estat un cop duríssim d’encaixar per a l’esport de casa nostra es pot extreure d’un estudi del Consell Català de l’Esport, que diu que tres de cada quatre clubs del país han perdut ingressos respecte del 2019, tres de cada 10 entitats han perdut treballadors si es mira aquest mateix any i un terç han hagut d’acollir-se a expedients de regulació d’ocupació, temporals o definitius.

Igualment, sis de cada 10 entitats han perdut massa social. En aquesta estadística també s’inclouen gimnasos, que xifren entre el 10 i el 15% la quantitat d’abonats que s’han donat de baixa cada cop que han hagut de tancar les seves portes.

“NO COMPETIM EN IGUALTAT”
“El curs 2019-20 el vam poder acabar més o menys bé, perquè la pandèmia va esclatar el març. L’impacte fort ha arribat ara, el 2020-21, i trigarem temps a recuperar un nivell semblant al del 2019”, explica Jordi Alonso, membre de la Junta de la Penya Esplugues i responsable del sènior femení de l’entitat, que juga a Primera Divisió de futbol sala.

El conjunt espluguí, a més, pateix un greuge comparatiu respecte d’altres: l’Ajuntament d’Esplugues, propietari del CEM les Moreres (on entrenen i juguen els equips de l’AEPE, a més d’altres clubs de la ciutat), encara no ha donat permís perquè entri públic a les graderies. En els recintes tancats pot accedir un màxim del 30% de l’aforament. En aquest sentit, Alonso creu que el possible retorn d’aficionats (i famílies) al pavelló on competeixen tindria un impacte que notarien més a partir del curs que ve que no pas aquesta temporada.

“No competim en igualtat de condicions respecte als nostres rivals”, lamenta el dirigent, que diu que una de les accions que han intentat impulsar en aquesta campanya ha estat portar els patrocinadors que tenien als streamings que han fet. Això, però, no és una tasca senzilla. “A més, si ens comparem amb altres lligues de màxima categoria femenina, no hi ha un patrocinador a la Primera Divisió, és una altra desigualtat”, lamenta Alonso, que també assegura que el futbol sala de Catalunya està “en un punt molt delicat” i denuncia que les jugadores de més qualitat acaben marxant.

Tres de cada quatre entitats del país van perdre ingressos respecte del 2019

“GENERAR VALOR”
Un altre exemple és el del Balonmano Granollers. “Els grans patrocinadors han continuat amb nosaltres, tot i que és cert que algun de petit sí que ha marxat. També hem perdut ingressos amb esdeveniments especials i molt importants per a la nostra economia, com la Granollers Cup, que l’any passat es va haver de suspendre i que aquest 2021, de moment, sembla que tira endavant. Veurem…”, diu a aquesta publicació Jordi Capdevila, membre de la junta directiva i responsable de Màrqueting i Patrocini del club.

Capdevila assegura que, cada cop més, troben que les empreses demanen més que una simple publicitat estàtica. “Ja no només es tracta d’intentar captar més clients o de mantenir els que tenim: hem de generar valor per la vinculació que tinguin amb nosaltres”, apunta. En aquest sentit, les xarxes socials són clau. “Aquí és on estem fent un gran esforç per crear una estructura capaç de donar resposta a les necessitats digitals de les empreses”, detalla.

El vicepresident apunta que el club, com tots els sectors econòmics, viu una davallada d’ingressos i ha hagut d’aplicar ERTOs. “Els poders públics ens han d’ajudar, no sé amb quina fórmula, però és evident que els clubs s’han menjat els recursos que tenien i aquí és on han d’intervenir les administracions”, afegeix, alhora que diu que els pressupostos d’aquesta temporada i del curs que ve seran “de transició” i aventura que el de la temporada 2022-23 podria ser “expansiu”.

“UN ANY HORRORÓS”
L’Snatt’s Sant Adrià, per la seva banda, ja va patir les conseqüències i les dificultats econòmiques l’estiu de l’any passat, quan va haver de renunciar a l’ascens de categoria (hauria tornat a la màxima categoria del bàsquet estatal femení) per la impossibilitat de trobar el múscul financer necessari (uns 200.000 euros).

El seu president, Pepe Aneas, és contundent i considera que el 2020, econòmicament, ha estat “un any horrorós”. “Teníem una bossa de patrocinadors molt bona i calculo que n’hem perdut un 70%, és una bestialitat”, lamenta, assegurant que alguns d’aquests eren renovacions que estaven pendents de signar el contracte.

Aneas apunta també que la majoria dels anunciants que han perdut estan lligats a la no presència de públic a les graderies. El sènior de l’equip lila va poder tornar a tenir aficionats al seu pavelló el passat 20 de març, un any i 12 dies després de l’últim cop (el 8 de març del 2020).

L’esclat de la Covid-19, doncs, ha castigat encara més les arques d’una entitat que encara arrossega alguns deutes de les dues temporades que va passar a la màxima categoria del bàsquet estatal femení. “Trigarem a recuperar el nivell que teníem fa tres anys”, assegura el president del club adrianenc a aquesta publicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram