L’alcaldessa Pilar Díaz (PSC) renova mandat a Esplugues. Governarà per segona vegada la ciutat, després d’haver arribat a un pacte amb CiU. No tanca la porta a una possible entrada d’Iniciativa al govern, tot i que creu que la formació ecosocialista no té la intenció de fer-ho.

Finalment han arribat a un acord amb CiU per governar la ciutat. Per què no han pactat amb les esquerres?
En un primer moment vam negociar amb les formacions que de manera puntual ens havien donat suport en el passat, especialment en l’aprovació dels pressupostos. I això només s’havia produït amb CiU i ICV. Nosaltres vam parlar amb totes dues i els vam oferir la possibilitat d’entrar al govern. En el cas de CiU, les converses van ser fructíferes i van acabar amb un pacte. Pel que fa a ICV, no és que no acabessin bé, sinó que necessitàvem més temps per parlar de temes que no es podien resoldre en deu dies.

Està tot obert, per tant?
Nosaltres no hem tancat la porta, tot i que tenim la impressió que per part d’ICV no tenen la intenció d’entrar-hi. A nosaltres ens hauria agradat formar un govern amb tres formacions polítiques. La pilota està ara a la taulada d’Iniciativa.

Creu que la ciutadania entén aquest acord amb CiU?
El que vol la ciutadania és que resolem els problemes. Potser hi ha gent que pensa per què amb CiU sí i amb ICV no, però nosaltres estenem la mà a tothom.

Albert Comellas (CiU) va posar una nota de zero en “credibilitat i eficàcia” a l’anterior govern del PSC en una entrevista a Línia Tres i va assegurar que es va amagar informació a la ciutadania i als regidors. Com explica que ara pactin amb vostès?
Això ho ha de preguntar al senyor Comellas, no a mi. El que va dir ho va fer en campanya, però ara està encantat d’entrar al govern.

L’oposició ha criticat que amb aquest pacte amb CiU es pot girar “l’esquena a la ciutadania”. Què els pot respondre?
Els diria que necessitem més temps i treballar com fins ara. Les conclusions que es fan abans d’hora són molt polítiques. La gent no espera grans sentències, sinó que treballem per la ciutat.

En què ja estan treballant concretament?
Ens hem reunit amb totes les forces polítiques i hem parlat dels temes de ciutat. Un d’ells està molt clar: el pacte que vam signar la passada legislatura per unanimitat per reactivar l’economia i crear ocupació. Ningú no entendria que no el reeditéssim. Un altre és el de la pobresa. Són qüestions en les quals, a banda dels colors, crec que ens posarem d’acord. No té sentit que ens obrim a la participació ciutadana i que no escoltem els seus representants al consistori.

Un altre dels temes importants és consensuar el Pla d’Actuació Municipal (PAM). S’està treballant també en aquest sentit?
Aquesta serà una de les primeres mesures que engegarem. Volem fer un PAM participatiu per primera vegada, amb la gent d’Esplugues i les altres forces. Volem recollir suggeriments i rectificacions, sempre i quan estiguin alineades amb el nostre compromís amb la ciutadania.

Sembla que la participació i la transparència són dos pilars del seu full de ruta…
Ja hem celebrat altres iniciatives participatives, com ara dos processos per demanar a la gent què hem de fer amb una part del pressupost. El pròxim setembre en farem una altra edició.

Quina és la xifra de participació en aquests processos? És suficient i representativa?
Al procés participatiu que explicava abans hi va haver 80 persones en quatre grups, els quals van treballar per un projecte per a la ciutat. Per exemple, es va decidir fer un coworking, que ja funciona. Tot i això, 80 per a mi és poc. Encara hem de fer molta pedagogia.

Quines propostes té l’Ajuntament en aquest àmbit?
És important obrir els canals de participació i dinamitzar-la. Nosaltres ho ensenyem des de petits, aula per aula, per explicar als nens i nenes de cinquè i sisè de Primària i de quart d’ESO que han de participar i dir-hi la seva. També tenim una pàgina web municipal molt transparent i participativa, segons ha analitzat la mateixa UAB. El que és important és tenir tots els canals a punt perquè la gent pugui optar per una fórmula o una altra.

Com ha dit abans, l’àmbit econòmic i l’ocupació també són una de les seves preocupacions. Ens pot fer cinc cèntims dels futurs plans d’ocupació que desenvoluparà?
El setembre ens agradaria posar en marxa aquesta mesura, tot i que hauria volgut que fos ara al juliol, però no ha pogut ser. Tot i així, ja tenim un pacte amb 33 mesures concretes amb les quals, entre altres, financem la meitat de la contractació d’una persona durant un any. Ja hem fet una reunió i hem analitzat aquest pacte i els seus resultats.

Quins són aquests resultats?
S’han inserit el 45% de les persones de la borsa de treball, 39 aturats que han pogut treballar, dels quals el 35% ho van fer amb contracte indefinit. Ara estem treballant en aquesta línia: recuperar les mesures que funcionen, afegir-ne de noves i dimensionar bé la seva partida.

Un dels sectors més castigats per la crisi és el comerç local. Quines mesures tenen previstes per ajudar-lo?
Durant el darrer mandat hem fet un pla de reformes urbanístiques amb l’objectiu de fomentar el comerç als carrers de Molí, Verge de la Mercè, Quintana i Doctor Manuel Riera. A més, hi ha diversos ajuts per facilitar tant l’ampliació de l’activitat d’un negoci com, fins i tot, la ubicació a la nostra ciutat.

Perquè el comerç visqui, la gent ha de passar temps a Esplugues. Creu que s’ha de treballar encara més per trencar amb el tòpic de ‘ciutat-dormitori’ que ha recaigut històricament sobre la ciutat?
Esplugues no és una ‘ciutat-dormitori’. Hi ha un fort sentiment de pertinença. El que sí que hem fet és impulsar la iniciativa Alcaldessa als barris, per parlar amb la gent que no està a les entitats. Només una o dues persones ens van dir que feien més vida a Barcelona que aquí. Dit això, sí que és cert que hem de treballar perquè la gent compri més a Esplugues.

Cada vegada ho fa més als centres comercials…
Sobretot els més joves, que són aficionats a anar als cinemes, i la gent que hi va per menjar als restaurants. En canvi, les persones grans sí que compren als barris. Però sí que és cert que hem de fer una aposta molt decidida en aquest sentit. De vegades els horaris no acompanyen. Aquí surts un dissabte i no tot està obert. Hem de fer un pla molt ben consensuat, que no és exclusivament d’inversió, sinó de repensar com ho fem perquè la gent es quedi aquí.

Està contenta de l’impacte del Firesplugues a la ciutat?
Sí, cada vegada tenim més èxit, més parades i més comerços que s’interessen per la fira. Però és cert que s’ha notat la crisi. Hem d’apostar pel comerç local i dur a terme mesures de foment i ajuts.

Una gran actuació que ja s’albira i que afectarà Esplugues és la reforma de la B-23, que interconnectarà millor la ciutat amb el seu entorn i, sobretot, amb Barcelona. Quin impacte tindrà per a la ciutat?
Els ciutadans d’Esplugues ho estan desitjant, perquè per anar a la universitat aquí a la vora, o a la Nestlé, o a la Panrico, no poden fer servir ni la bicicleta ni anar caminant. Nosaltres volem facilitar aquest accés. Tenim dos projectes. Un, si tot va bé, s’hauria d’executar aquest any: l’accés a Esplugues per la part de muntanya, amb un carril bici i de vianants. Ja vam signar l’acord amb l’AMB i Barcelona i està pressupostat. L’altre és fer un accés per la banda de mar. Però, a més, hi ha un altre projecte més ambiciós amb Sant Joan i Sant Just, però aquest és a llarg termini. El què es vol fer ara és urbanitzar la B-23.

S’han sentit poc recolzats en l’àmbit del transport per les altres administracions?
Sí, sobretot amb el tema del metro. Amb això sí que tinc una veu molt crítica. El 2004 es va implantar el Tram. Hi havia gent que deia: ‘Tramvia no i metro sí’, i nosaltres dèiem ‘Tram sí i metro també’. Sort que va arribar el Tram, perquè encara estem esperant el metro. Hem de tenir en compte que som un municipi de la primeríssima corona de Barcelona. Tenim metro, però en un carrer limítrof amb l’Hospitalet, quan tenim aquí mateix la Línia 3 a Zona Universitària…

El metro, finalment, no va arribar. Segueixen insistint-hi?
Quan vam veure que tot això s’aturava per la crisi, amb Antoni Poveda (Sant Joan) i Josep Perpinyà (Sant Just) vam acordar parlar amb la Generalitat per fer-ho en dues fases i hi van estar d’acord. La primera preveu dues parades a Esplugues i la nostra intenció és que s’afegeixin al Pla Director de la Generalitat abans del 2020. A Sant Just i Sant Joan els convé perquè amb una línia de bus llançadora es connectarien ràpidament amb el nostre metro. Però estem al 2015 i perquè es comenci a construir aquesta infraestructura encara han de passar coses, i aquestes coses de moment no han passat. El tracte és discriminatori i hi ha un greuge històric en aquesta zona de la comarca.

El que també és històric és l’hegemonia del PSC a la comarca i a la ciutat. Ara ha tornat a guanyar, però aquesta dinàmica sembla que va a menys eleccions rere eleccions, sobretot en l’àmbit nacional. Creu que el discurs socialista està quedant antiquat?
No ho percebo així. El resultat a la comarca ha estat diferent del de la resta del país, tot i que hem estat la segona formació en nombre de vots. Tenim menys regidors a Esplugues perquè el pastís s’ha hagut de dividir en més trossos.

Una companya seva, Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma i diputada al Parlament, ha anunciat que no repetirà a les llistes del PSC el 27S i ha criticat que les “velles formacions polítiques, com el PSC, no han estat capaces de posar-se al costat de la gent i patir amb ella”. Comparteix aquesta anàlisi?
En l’àmbit global hem de fer autocrítica. Alguns no han sabut llegir la crisi, que ho ha posat en evidència tot: l’economia, l’àmbit social i la política. No podem seguir amb la mateixa manera de fer les coses, però els que ja practiquem una nova forma de governar hem rebut el suport de la ciutadania.

Vostè va dir en la primera entrevista que li va fer aquesta publicació que Miquel Iceta, primer secretari del PSC, havia de posar ordre en el partit. Creu que ha aconseguit el seu objectiu?
Ara fa un any que tenim un primer secretari amb el qual ens sentim molt còmodes i que té un discurs coherent. Ara ja no hi ha cacofonies com passava abans. Estem molt convençuts del què defensem. Volem que les coses canviïn, però creiem que la via no és la independència.

Ara que esmenta el procés sobiranista, consideraria positiu que el PSC fes front comú amb PP i C’s en contra de la llista unitària?
No. El país no necessita això. No volem confrontació. No volem dividir la ciutadania.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram