Toni Celler Torras

A l’esquerra, Toni Vidal, davant del celler Torras. Fotos: Línia Tres i cedida

Can Mata a Sant Just, Cal Pere Tarrida al Prat, la Consol a Cornellà i, fins fa pocs mesos, Torras a Esplugues… Són alguns dels últims cellers de la comarca. “En qüestió de quinze o vint anys en quedaran ben pocs i poques botigues de poble. És trist trobar-te persianes abaixades, una llàstima perquè porto darrere del taulell des dels deu anys”. Qui fa aquesta afirmació, amb un evident to de decepció, és Toni Vidal Tarruella, propietari del celler Torras que el mes d’agost de l’any passat va haver de tancar “perquè no podia assumir la feina tot sol”.

Des d’aleshores, Vidal lluita per reobrir la botiga, amb la idea de reconvertir-la en un espai per prendre el vermut o fer tasts de vins. De fet, actualment està en negociacions amb un possible soci, un particular que també viu a Esplugues i de qui encara no vol donar el nom, “fins que sigui definitiu”. Vidal ja ha tingut males experiències i espera a tenir-lo al sac i ben lligat.

“Una espera amb angoixa”, tal com reconeix a Línia Tres, en una entrevista concedida a la terrassa de L’Avenç, l’emblemàtic centre cultural espluguenc situat tot just davant de les persianes abaixades del celler.

Escalf veïnal

“Toni, continua!”. Durant l’estona que dura la trobada amb el vinater, tres veïns “de tota la vida” li demanen pel negoci i l’engresquen a continuar endavant amb el negoci familiar, que va obrir “el vell Torras” l’any 1940, tot just acabada la guerra, rememora Vidal. “Després van traspassar el negoci al meu pare i el meu oncle, que vivien a Lleida i es van traslladar a Esplugues”, continua fent memòria el cellerer, que juntament amb la seva germana van agafar-ne les regnes després de morir el seu pare, vint-i-dos anys enrere.

“Antigament, fèiem molt servei a restaurants i últimament a quatre o cinc d’Esplugues, però amb la baixa del darrer treballador vaig haver de deixar-ho córrer”, continua Vidal, que assegura que el negoci funciona bé perquè encara hi ha demanda de vi a granel.

També agraeix la difusió i afirma que a partir de la publicació de dos reportatges a Metrópoli Abierta i Esplugues Digital ha rebut trucades de gent interessada. “Tanmateix, de l’Ajuntament ningú m’ha dit mai res, i mira que conec el batlle d’ara de tota la vida. Ni tampoc de cap entitat del poble. Quan parles de diners, ningú es vol mullar”, assegura, al mateix temps que opina que ara tothom va a la seva. “S’ha perdut la humanitat”, conclou amb pessimisme. Tot i això, el Toni vol continuar.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram