Aviat els mitjans es faran ressò d’aquesta tradició ja ben coneguda com són les festes dels sanfermines. Però aquesta breu commemoració té, com molts altres esdeveniments, els seus més ardents seguidors i, també, detractors. Les males llengües adverteixen que es tracta d’un escenari muntat… Després de l’aparent pàtina d’antiguitat, apareixen per captar turistes i quedar-se els seus diners.

El món de la festa és francament complex: “Festa de sang per a un poble rude i fanàtic”, va escriure Pío Baroja. Gairebé ningú la qüestiona, ni tan sols els abertzales: “Cal distingir entre risc i aventura”, diuen. Els sanfermines és un monument a la contradicció. A Iruña, durant les festes, s’augmenta el nombre de serveis municipals de nens, d’objectes perduts i de desintoxicació etílica; els hospitals s’omplen de gent amb rascades, fins i tot algun mor trepitjat o punxat per un animal (el bou) a qui les associacions animalistes defensen pel que entenen un maltractament.

Hi ha festes que semblen un lloc d’acceptació social dels abusos, on abunda la impunitat i la impotència i, com diuen algunes veus, on cal una reflexió serena i un debat més assossegat.

L’essència humana més peculiar és la contradicció: comparar-afirmar-negar… De vegades, amb llenguatges extrems i provocadors, passem de la simpatia a la crueltat, girant al voltant d’impulsos emocionals.

A la mitjanit del 14 de juliol, símbol del despotisme reial borbònic i la caiguda de l’Antic Règim a l’Europa del segle XVIII, els sanfermines s’enfrontaran a la queixa de moviments feministes i altres indignades clamant que “en les festes no tot s’hi val” i que “qui la fa la paga”. D’altra banda, magistrats i jutges xocaran de manera que assistim en veure una saga -professional i casta- que mai havia estat tan qüestionada com a la nostra recent època.

A la Bastilla espanyola es debatrà sobre la cultura democràtica, una aclaparadora angoixa de conseqüències incertes on en el 34,4% de les llars, cap dels seus membres podran permetre’s anar de vacances, on el 37,3% no té capacitat per afrontar despeses imprevistes com ara una malaltia, una pujada del lloguer, etc. Sort en tindran el 8,3% que no podrà mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada, ja que faran servir energies sostenibles que a l’estiu vol dir sortir a la quietud de la fresca nocturna i estalviar-se tant de dubte.