L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!
