Els tres grans estats del món –els EUA, amb Donald Trump; Rússia, amb Vladímir Putin, i la Xina, amb Xi Jinping– estan en mans d’uns megalòmans. Trump, que passa per alt qualsevol mesura de prudència; Putin que canviant la constitució aconsegueix ser reelegit per poder comandar el seu país fins a l’any 2026, i Xi Jinping, que condueix amb mà de ferro la Xina, que és una dictadura que no admet la discrepància, amb un sistema econòmic mixt, entre comunisme i capitalisme, ben estrany.

Davant d’aquest panorama, apareix una figura en la política europea que és i serà un referent de la democràcia: Angela Merkel. Durant els pròxims sis mesos ostentarà la presidència europea, a veure si posa ordre i aconsegueix que en l’actual crisi econòmica i social el resultat sigui equilibrat, sense deixar cap estat de la UE arraconat, i aturar les derives autoritàries en alguns estats perquè rebaixin el to populista ultradretà. D’altra banda, la ministra de Defensa alemanya ha dissolt una facció d’una unitat d’elit de l’exèrcit per tenir molts dels seus membres involucrats en grups d’extrema dreta, i haver “distret” explosius i armes de l’arsenal de l’exèrcit. Algú es pot imaginar que a Espanya es fes el mateix amb els ultradretans de l’exèrcit, Guàrdia Civil, Policia Nacional i altres personatges que exalten el general Franco? Potser quedarien quatre gats. També estaria bé que es depuressin els ultradretans infiltrats als Mossos d’Esquadra.

Angela Merkel, un exemple de dirigent que creu en la democràcia, ens dona un bri d’esperança.