Quan es parla de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades pel transport s’omet el tràfic aeri. Tanmateix, els avions són el mitjà de transport més contaminant. L’aviació no només emet CO2, sinó també altres gasos d’efecte hivernacle, com el metà i el diòxid de nitrogen. Es preveu un notable augment d’aquestes emissions fins a l‘any 2050. El transport de passatgers representa el 81% del total de l’aviació i les seves emissions han augmentat un 32% els darrers cinc anys. Els viatges en avió dels països amb majors ingressos generen el 62% de les emissions. Els dels països més pobres, on viu la meitat de la població, només en generen el 10%.

Si l’aviació fos un país, emetria 859 milions de tones anuals de CO2 (dades de 2017), més del doble que Espanya. Segons la Comissió Europea, un vol de Londres a Nova York provoca aproximadament les mateixes emissions de CO2 que genera un ciutadà europeu per escalfar casa seva durant tot un any. D’altra banda, un recorregut de mil quilòmetres fet en avió genera de mitjana divuit vegades més CO2 que si es fes en tren.

No obstant tot això, el transport aeri no s’ha vist pressionat per la tendència global de reducció d’emissions. El sector aeri és l’únic gran emissor que va quedar fora de l’Acord de París de 2015 per combatre el canvi climàtic (probablement a causa de la pressió exercida pel lobby de l’aviació). Per contra, l’aviació està subvencionada. El combustible usat (el querosè) està exempt d’impostos a Europa (això no passa ni als Estats Units, el rovell de l’ou del liberalisme). Això representa per a les companyies aèries un estalvi global d’uns 20.000 a 32.000 milions d’euros anuals. Més encara, les companyies aèries no estan formalment obligades (a diferència d’altres sectors) a comprar drets d’emissió de carboni (el que s’anomena “creixement neutre de carboni”). I, per acabar-ho de reblar, molts dels vols no repercuteixen l’IVA. Això fa que es pugui viatjar a Londres per 30 euros, una aberració si es compara amb les tarifes del transport públic urbà. Uns preus molt baixos dels bitllets d’avió en comparació als bitllets de tren i una xarxa deficient de ferrocarrils dificulta el canvi a una mobilitat sostenible.

Si l’aviació fos un país, emetria 859 milions de tones anuals de C02, més del doble que Espanya

En aquest sentit, les administracions públiques han de deixar d’afavorir l’aviació. Poden establir altres tipus de mesures per fomentar el decreixement de l’aviació. França, per exemple, implementarà, a partir de l’any vinent, una ecotaxa als bitllets d’avió de gran part dels vols que surtin de l’estat, que es reinvertirà en projectes d’infraestructura de transports més ecològics. El tren pot ser una molt bona alternativa a l’aviació i, per tant, millorar el sistema ferroviari i abaratir-ne els bitllets seria una mesura positiva. A Alemanya es planteja que, si hi ha una alternativa a l’avió per anar d’un lloc a un altre, les aerolínies no puguin oferir aquest trajecte.

Actualment hi ha 423 projectes d’aeroports nous al món, s’han planificat 121 pistes, 205 extensions de pista, 262 noves terminals i 175 noves extensions de terminal. Això vol dir que la quantitat de quilòmetres volats per passatger es duplicarà els pròxims vint anys. A casa nostra, deu anys després de la construcció de la T1 a l’aeroport del Prat, Aena està a punt de construir una nova terminal satèl·lit. Amb l’ampliació, l’aeroport podria acollir 90 milions de passatgers anuals, unes xifres que les associacions ecologistes consideren alarmants.

L’única manera de reduir l’impacte ambiental dels avions és reduir-ne l’ús. A curt termini no es pot comptar amb una aviació alternativa ecològica. Cal canviar el model a què ens hem habituat: viatgem molt més del que el planeta pot suportar. Els vols de caràcter laboral es podrien reduir, entre altres mesures, fomentant les reunions no presencials, garantint una infraestructura ferroviària de qualitat… Pel que fa al turisme, els darrers temps han proliferat organitzacions mediambientals com Stay Ground o No Fly Climate que defensen un nou model de turisme basat en trajectes sostenibles.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram