Notícies

Voreres sense bicis? El consens que no arriba

|2019-02-07T12:04:20+00:007 Febrer 2019||Línia Sarrià

Des de l’1 de gener les bicis només poden anar per les voreres que fan més de cinc metres d’ample. Foto: Ajuntament

S’han acabat les bicis per les voreres? Des de l’1 de gener, a Barcelona les bicis tenen prohibit circular per les voreres que facin menys de cinc metres d’ample. És a dir, la majoria de les que hi ha a la ciutat. La nova normativa, aprovada el 2015, es posa en funcionament després d’una primera moratòria d’un any i mig que el 2017 es va prorrogar durant un any i mig més. El seu objectiu, tal com va explicar el director de Mobilitat de l’Ajuntament, Adrià Gomila, és evitar els “conflictes” entre ciclistes i vianants.

Estem davant, doncs, d’una mesura que teòricament ha de permetre millorar i ordenar la mobilitat de la ciutat, afavorir el vianant i situar el ciclista a la calçada. El problema, però, és que sembla que estem davant d’un debat d’aquells que a Barcelona no s’acaba mai. Potser la cosa té a veure amb el caràcter mediterrani, que ens inclina cap a la polèmica constant. Potser els mitjans també hi tenim part de culpa. O, potser, els ciclistes creuen que Barcelona encara no és una ciutat del tot adaptada a la bici per culpa dels polítics.

“NORMATIVA PARANY”
Aquest últim posicionament és el que defensa Albert Garcia, portaveu de la Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta i d’Amics de la Bici, que explica que el col·lectiu ciclista majoritàriament té una postura “crítica” amb aquesta normativa. De fet, afegeix Garcia, “creiem que és un parany perquè, si el ciclista va a la vorera, és perquè la veu com un refugi, ja que té por d’anar per la calçada”.

El portaveu d’aquestes entitats de ciclistes considera que a Barcelona no s’ha aplicat una política per tenir una ciutat amable per al ciclista. “Quan va arribar Colau vam reclamar canvis en la normativa antibicis que havia fet Trias, però no s’ha fet. Fer molts carrils bici no vol dir fer una política que permeti que la bicicleta convisqui amb tothom, que és el que nosaltres volem”, lamenta Garcia. En paral·lel, remarca que l’ingredient fonamental perquè Barcelona sigui una ciutat amable per al ciclista és que disminueixi la densitat actual de cotxes, al mateix temps que recorda que d’obstacles, a les voreres, n’hi ha molts (terrasses, motos aparcades…).

ACORDS I DISCREPÀNCIES
Ole Thorson, enginyer de camins i fundador de l’associació Catalunya Camina i de la Federació Internacional dels Vianants, és una veu referent sempre que toca parlar de mobilitat. Thorson, defensor que la mobilitat ha de prioritzar el vianant, considera que la nova normativa és positiva i defensa un discurs que, en diverses qüestions, va en la mateixa línia que el del col·lectiu ciclista i en d’altres no. Sobre les primeres setmanes de funcionament de la normativa, Thorson, tot i que deixa clar que només parla de sensacions, creu que “hi ha menys ciclistes a les voreres” i celebra que “s’ha notat un canvi en la seva actitud, que és més cívica i respectuosa”.

D’altra banda, i en la mateixa línia que Garcia, Thorson defensa que ara que el ciclista ha d’anar gairebé sempre per la calçada, s’ha d’aconseguir disminuir la densitat dels cotxes i fer més zones 30. El que creu aquest expert en mobilitat urbana és que la visió de la vorera com un ‘refugi’ per part dels ciclistes ha d’anar desapareixent. “La vorera és una cessió que els vianants hem fet als ciclistes, però el problema és que han abusat d’aquesta situació”, diu.

Vianants i ciclistes, el debat segueix obert.