Una casa per a una nova vida: la Violeta acollirà 26 dones sense llar

“El sensellarisme com a concepte ha tingut una mirada molt androcèntrica i el femení ha estat molt més invisibilitzat. La raó principal és que, quan parlem de sensellarisme, ens ve al cap la gent que dorm al carrer i aquí elles són minoria”. Parla Elena Sala, responsable de La Violeta, el nou Centre Residencial d’Inclusió (CRI) gestionat per ASSIS, que s’ha posat en marxa a Sarrià-Sant Gervasi en el marc de l’estratègia municipal iniciada l’any 2020 per prevenir i lluitar contra el sensellarisme femení.

Amb capacitat per atendre 26 dones, es tracta d’un projecte concertat per l’Ajuntament i cofinançat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que sufragarà el 50% del pressupost, d’uns 564.000 euros l’any.

Les seves usuàries es troben en fase inicial de sensellarisme, és a dir, són dones que no disposen d’un habitatge, però que encara no pateixen una situació crònica de viure al carrer. “Ja han viscut situacions complexes i de precarietat sostinguda. Per exemple, mantenen relacions tòxiques per no acabar al carrer, viuen en habitatges rellogats o d’amics i familiars…”, apunta Sala.

En aquest sentit, l’experta explica que quan es parla de sensellarisme s’ha d’ampliar la perspectiva. “Aquestes realitats són importants i existeixen cada cop més. Al carrer no s’hi arriba d’un dia per l’altre, és un procés llarg de pèrdues i privacions. Quatre parets i un sostre no són una llar”, assegura.

RECUPERAR L’AUTONOMIA
Per tal de frenar i revertir els efectes de l’exclusió residencial en fase inicial que pateixen aquestes dones, La Violeta farà un acompanyament integral a través de l’atenció social, l’allotjament i potenciant les seves habilitats personals per poder recuperar l’autonomia personal. “Volem oferir temps i espai de seguretat i intimitat perquè puguin plantejar-se el seu projecte vital. En aquest sentit, els donarem recursos perquè el puguin tirar endavant i, sobretot, sostenir-lo en el temps”, assegura Sala.

Tot aquest procés anirà acompanyat d’altres serveis de la xarxa normalitzada com el CAP o els Centres de Salut Mental d’Adults, entre d’altres. Tot plegat es farà des d’una perspectiva de gènere i es treballarà amb cada usuària a través d’un acompanyament social i emocional, per a la seva inserció laboral i la recerca d’alternatives residencials en el cas que sigui possible. “Esperem que en surtin dones amb competències socials, personals i relacionals enfortides, i també amb més confiança i amb unes competències de desenvolupament personal més fortes”, explica l’experta.

MÉS COMPLEXITAT
Les dones arriben més tard al carrer per dos factors: perquè tendeixen a cultivar millor les relacions personals i perquè són capaces d’aguantar situacions més extremes. “El carrer és l’últim escenari que una dona es planteja”, assegura l’experta. Però això, adverteix Sala, és un risc. “Aquestes estratègies de supervivència s’acaben convertint en nous successos traumàtics que afegeixen pedres a la motxilla. Parlem de relacions d’abús o de xantatge sexual”, apunta.

Segons les dades que va obtenir ASSIS de la seva enquesta de perfils l’any 2018, les principals causes de sensellarisme femení estarien vinculades a les ruptures sentimentals (33%) i a la violència de gènere (17%). El mateix estudi revela que un cop al carrer el 56% han patit violència de gènere, el 52% agressions físiques, el 32% han patit agressions sexuals i el 48% s’han intentat suïcidar en algun moment. “Són menys quantitativament, però hi arriben en pitjors condicions”, conclou Sala.