Tot i que gairebé tots els barcelonins entenen el català i la majoria el parlen, només un 39,2% el tenen com a llengua habitual. Foto: Joana Garreta / ACN

Que Barcelona és una ciutat cosmopolita és un fet indubtable. Els dubtes sorgeixen, potser, a l’hora de plantejar-se si això va en detriment dels seus orígens. Tots els visitants que arriben a la capital de Catalunya s’adonen de seguida d’una cosa: aquí es parla català. Tot i això, és cert que avui dia els veïns i veïnes de Barcelona són, majoritàriament, castellanoparlants.

Això és el que desprèn de la darrera Enquesta de Serveis Municipals, que indica que el 54,8% dels barcelonins tenen el castellà com a llengua habitual, mentre que el 39,2% hi tenen el català. Des de la Plataforma per la Llengua argumenten que aquestes dades “evidencien que, si alguna llengua necessita suport, és el català”. Recorden, també, que aquest 39,2% és la segona xifra més baixa en els darrers deu anys. De fet, l’any 2012, la xifra superava el 43%, però va començar a caure fins que, el 2017, va baixar del 40% i, des d’aleshores, no s’ha recuperat.

Una mirada més optimista, en canvi, és la que té la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa. Segons ella, la xifra del català com a llengua habitual a Barcelona és “positiva” perquè, assegura, està per sobre de la mitjana de Catalunya i molt per sobre de la mitjana de l’àmbit metropolità. “És un resultat que trenca estereotips”, defensa.

UN DISTRICTE, UNA REALITAT
Si ens fixem en el mapa de districtes, però, la dada és encara més clarificadora: el català només supera el castellà com a llengua habitual a tres dels deu districtes. I, analitzant cada districte de forma individual, podria semblar que estem observant els percentatges de ciutats diferents.

Als dos extrems trobem Gràcia i Ciutat Vella, on hi ha més de 40 punts percentuals de diferència pel que fa a la xifra de catalanoparlants. Mentre que el 59,4% dels veïns de Gràcia tenen el català com a llengua habitual, en el cas de Ciutat Vella els parlants habituals del català representen només el 18,7% dels habitants.

En contraposició, Ciutat Vella és el districte on més veïns tenen un idioma estranger com a llengua habitual, el 14,7%. Per tant, l’idioma que hi predomina és el castellà, amb un 66,1%. No obstant això, el districte que lidera el rànquing de castellanoparlants és Nou Barris, amb un 75,4%. Curiosament, Nou Barris és també el districte on el percentatge de parlants de llengües estrangeres és més baix, un 3%. Per tot plegat, se situa en el segon lloc per la cua quant a ús habitual del català, amb un 21,4%.

Així, tal com explica Ester Franquesa, Ciutat Vella i Nou Barris tenen els percentatges més baixos d’ús del català com a llengua habitual “per raons diferents”. D’una banda, Nou Barris té molta població “amb arrels de la resta de l’estat espanyol”; de l’altra, més de la meitat de la població de Ciutat Vella és nascuda a l’estranger.

Seguint en la mateixa línia, Franquesa recorda que el lloc de naixement d’algú acostuma a determinar quina serà la seva llengua d’ús habitual. Aquesta correlació queda perfectament reflectida en els districtes que lideren el rànquing de catalanoparlants: Gràcia, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Tots tres són, alhora, els districtes que tenen els percentatges més alts de població nascuda a Catalunya.

Fins fa uns anys, l’Eixample també formava part d’aquest grup de districtes on el català supera el castellà com a llengua habitual, però ara la situació ha canviat. Franquesa hi troba la mateixa explicació que en els casos anteriors: “En aquests moments, una tercera part de la població de l’Eixample és nascuda a l’estranger, cosa que abans era impensable”.

TREBALLAR ALS BARRIS
Tot i que la visió de la directora general de Política Lingüística és positiva –recorda que el 95,4% dels barcelonins entenen el català i el 77,2% el parlen–, té clar que “cal seguir treballant perquè tothom, vingui d’on vingui, pugui fer servir el català amb naturalitat”. En aquest sentit, des de la Plataforma per la Llengua defensen que cal posar en marxa “actuacions específiques als barris que més ho necessiten”, com ara el Pla Integral de Ciutat Meridiana.

L’edat, un factor a tenir en compte

Els barcelonins que tenen entre 25 i 34 anys són els que menys fan servir el català com a llengua habitual, mentre que els majors de 65 són els que més. Els segueixen els veïns d’entre 55 i 64 anys i els de 18 a 24 anys, fet que podria apuntar un enfortiment del català en les noves generacions