Que el turisme té efectes positius per a Barcelona és difícilment discutible. De la mateixa manera, també és difícilment discutible que en té de negatius. Per comprovar-ho només cal fer una cosa: passar un dia passejant i parlant amb la gent d’algunes de les zones més turístiques de la ciutat.
“Està molt bé que hi hagi turisme. Sort d’ells que vénen a comprar perquè si no aquí sobraríem la meitat dels que som”. Així em contesta la Grego, una treballadora d’una parada de la Boqueria quan li pregunto pel turisme. Coses similars em diuen l’Imma i la Yamisela, que també treballen a l’emblemàtic mercat de la Rambla. “La gent d’aquí, sobretot la més jove, no ha deixat de venir pel turisme, sinó perquè tenen una altra manera de fer la compra. Van als centres comercials”, apunta l’Imma. Durant la conversa, la Yamisela també em diu que s’hauria d’intentar que el turisme fos “de més qualitat”.
Vaig cap a la sortida de la Boqueria. Alguns turistes fan fotos, altres gaudeixen de la gastronomia local. Després d’esquivar-ne algun, em dirigeixo Rambla avall i giro a la dreta a Nou de la Rambla. A la frontera entre el Gòtic i el Raval, preguntar sobre el turisme garanteix una conversa interessant. Primer parlo amb la Neus, que fa més de 60 anys que viu a Nou de la Rambla. “El barri està molt desmillorat i el turisme hi ha tingut a veure”, em diu. El Josep, un altre veí que fa molts anys que viu en aquest carrer, ho veu diferent: “El turisme, en general, el trobo bé”. Tots dos, però, deriven cap a un discurs que passa del turisme a la immigració i que, de ben segur, Donald Trump l’aplaudiria.
DIR NO A AIRBNB
De Nou de la Rambla marxo cap a Sant Antoni, un dels barris on el debat sobre els efectes del turisme és més intens. Isabel Sucunza és la propietària, juntament amb el seu soci, de la llibreria Calders del barri de Sant Antoni. Fa unes setmanes va explicar a través de Twitter com va rebutjar una oferta del portal de lloguer de pisos turístics Airbnb per tal que la llibreria aparegués en unes guies interactives.
Mentre fem un cafè, el primer que em diu la Isabel és el següent: “Has vist l’article d’en Monzó d’avui a La Vanguardia?”. A l’article ‘Reseu per Sant Antoni’, Quim Monzó parla, després que l’Ajuntament hagi decidit no donar més llicències d’hostaleria durant un any a una zona d’unes vint illes de carrers del voltant del mercat, del procés de gentrificació del barri. “El primer motiu de dir no a Airbnb és com a ciutadana. Visc al Raval i sé el que comencen a demanar aquí per pisos com el meu. Sant Antoni té coses bones però tot plegat se n’està anant de mare”, em diu aquesta llibretera que fa tres anys que va obrir el seu negoci a Sant Antoni.
Abans de canviar de barri aprofito que el carrer Parlament té molta vida i que la mainada surt de l’Escola Ferran Sunyer. “El turisme és positiu perquè genera negoci per als comerços però també és veritat que crea incomoditats. Ara hi ha molts bars i tanquen tard”, em diu l’Adriana abans de recollir la seva filla. Les seves paraules, però, deriven cap a situacions relacionades amb la immigració. Em torna a sorprendre com, preguntada pel turisme, hi ha gent que de seguida fa un discurs agressiu amb els immigrants.
TERRASSES I PREUS DE LLOGUER
Pròxim destí, el Poble-sec. Encara sóc a Sant Antoni i em trobo l’Eduardo, que ha anat a buscar la neta a l’escola. Justament, viu al carrer Blai, al Poble-sec. Aquest carrer ha estat notícia per les denúncies veïnals relacionades amb la massificació i les terrasses de bars i restaurants. “Els veïns estem farts del merder que hi ha al carrer, sobretot els caps de setmana. El Poble-sec era millor abans, quan hi havia botigues del barri, gent del barri… Ara només obren bars”, lamenta l’Eudardo.
Arribo al carrer Blai. Aturo la Montserrat, que viu al carrer del Poeta Cabanyes. Segons el seu punt de vista, al Poble-sec “està passant el mateix que en altres barris, que els diners estan per sobre de les persones”. Em parla d’un altre tema que preocupa els veïns, el preu del lloguer. “Hi ha un problema greu d’especulació. Els preus han pujat molt”, denuncia.
Al carrer Blai, qui també hi té molt a dir en tot plegat és la gent que es dedica a l’hostaleria. La Laura és la responsable d’un dels bars de més renom. “Nosaltres tenim turistes de tot arreu però també ve molta gent del barri”, m’explica. Quan li pregunto què en pensa de les queixes dels veïns, recorda el següent: “En aquest carrer abans hi circulaven cotxes i els veïns van demanar que fos de vianants. Això implica negocis, terrasses… però resulta que ara tampoc estan contents”.
CONTRASTOS
El Poblenou. Penúltima parada. Un altre barri de moda, amb el que això comporta de bo i dolent. “El barri ha canviat cap a bé però és cert que a l’estiu, sobretot a la rambla, no hi ha gaire tranquil·litat”, apunta la Caterina. La Sònia, en canvi, veu el barri pitjor que quan hi va arribar fa sis anys: “A la rambla ja hi ha botigues amb barrets mexicans i pakis de 24 hores”. Com ja m’ha passat en alguna altra conversa, escolto un discurs sobre la immigració força inquietant.
El Besòs i el Maresme. Última parada. Aquest barri és tot el contrari de la resta. El turisme pràcticament no hi arriba. És per això que una associació de veïns i una de comerciants volen proposar a l’Ajuntament mesures per atreure’n i així obtenir beneficis econòmics. Pregunto a veïns i comerciants què els sembla. Tothom es mostra escèptic i em fa l’efecte que no veuen gaire marge perquè la idea pugui funcionar.
