Un moment del pas de la manifestació per Via Laietana. Foto: Joanna Chichelnitzky
El desallotjament de la Casa Buenos Aires de dimecres passat va marcar un punt i a part en el creixent descontentament social que està provocant la pandèmia, especialment en tot allò que té a veure amb els desnonaments. La intervenció dels Mossos, que va tenir una forta contestació entre els responsables de la Buenos Aires, bona part del veïnat de Vallvidrera i també de moviments d’altres parts de la ciutat, va acabar provocant que dissabte la plaça de la Catedral visqués una multitudinària concentració de rebuig als fets. De fet, la manifestació va anar molt més enllà d’una protesta contra el cas de la Buenos Aires, que havia rebut la solidaritat de moltes entitats de la ciutat, i es va convertir en un clam per denunciar tots els desnonaments. “No en tolerarem cap més”, van deixar clar els manifestants.
Durant la manifestació, a la qual van assistir 4.000 persones segons els organitzadors, es va fer molt visible l’enuig dels concentrats i en tot moment es van respirar aires d’indignació. Sota una forta vigilància de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, els manifestants van cridar diferents consignes contra el desallotjament de la Casa Buenos Aires i dels desnonaments en general, que van ser qualificats de “guerra contra els pobres”.
MÉS DE 800 DESNONAMENTS
Una de les entitats que va participar en la manifestació va ser el Sindicat de Llogaters, que va aprofitar per denunciar que des del 17 de setembre a Barcelona “hi ha hagut més de 800 desnonaments”. El seu portaveu, Jaime Palomera, va voler donar les gràcies “a la Buenos Aires i a la Barcelona combativa per respondre amb determinació a tots els desnonaments i les vulneracions de drets fonamentals”. El ja conegut com a ‘Efecte Buenos Aires’ es va començar a escampar dissabte i tot apunta que tindrà recorregut.
