Un moment de la manifestació del 28 de febrer. Foto: Andrea Figueras / ACN
De vegades els aniversaris es poden celebrar amb més pena que glòria o amb motius per a l’alegria. En el cas de la Casa Buenos Aires, l’edifici modernista de finals del segle XIX de Vallvidrera que a principis de març celebrava el primer aniversari de l’ocupació veïnal, tot indicava que es tractaria d’una commemoració ben amarga. A finals de febrer l’amenaça de desallotjament es feia real. Amb totes les alarmes enceses, els veïns que ocupen l’edifici es van manifestar per llançar un crit d’alerta. El desallotjament amb data oberta era oficial.
Les bones notícies, en algunes ocasions, apareixen de cop i volta i el dia 6 de març va ser un d’aquests dies. Pràcticament en el temps de descompte, la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, anunciava que l’Ajuntament havia aconseguit frenar el desallotjament previst per a aquell mateix dia, que amb tota probabilitat hagués provocat el posterior enderrocament.
“USOS PÚBLICS”
Sanz va explicar que el consistori estava mediant amb la propietat, la congregació religiosa dels Pares Paüls, i amb les dues parts que actualment estan interessades en la compra d’aquest antic hotel de Vallvidrera, una de les quals ha aparegut recentment. Tot i que no n’ha donat els detalls, l’Ajuntament ha aconseguit que l’actual propietat canviï d’idea i que el nou possible comprador s’avingui a respectar l’edifici.
En paral·lel, Sanz va confirmar que el següent objectiu del consistori és que l’edifici es pugui destinar a “usos públics”. La solució definitiva, va dir la regidora, s’anunciarà aviat, al mateix temps que es va mostrar molt crítica amb la congregació dels Pares Paüls, de qui va dir que havia estat molt complicat parlar-hi.
“VICTÒRIA VEÏNAL”
La portaveu de la Casa Buenos Aires, Eulàlia Castelló, es mostra satisfeta, en declaracions a Línia Sarrià, pel gir d’última hora que permetrà salvar aquest emblemàtic edifici de Vallvidrera. “Hem aconseguit que la reivindicació passés a ser primer de barri, després de districte i, finalment, de ciutat”, afirma. La portaveu explica que tot el que s’està veient amb la Casa Buenos Aires “és un cas paradigmàtic de què està passant a Barcelona”.
Tot i la satisfacció per haver evitat l’enderroc, Castelló avisa que ara s’obre un nou front en la lluita veïnal. “Ja no hem de patir per l’enderroc però sí per les intencions de l’Ajuntament amb la gestió del futur equipament”, afirma. Castelló es refereix al fet que “no està garantida la continuïtat” del projecte que els veïns que ocupen l’edifici van posar en marxa ara fa un any. “L’Ajuntament s’ha compromès a un procés participatiu però això requereix molt de temps i no pot ser que ara en quedem exclosos després de tot el que hem fet”, afegeix.
De moment, el pròxim dia 14 de març el col·lectiu de la Casa Buenos Aires ha organitzat una jornada per celebrar el primer any de l’ocupació. Al llarg del dia es faran xerrades, concerts i diferents activitats. Serà un dia per brindar per haver aconseguit salvar l’edifici però segurament també per començar a parlar sobre les noves reivindicacions que vindran. I és que a la Buenos Aires tenen clar que el projecte que va néixer fa un any ha de ser de llarg recorregut.
