Governar una ciutat amb 11 regidors de 41 no és fàcil i recentment ha tornat a quedar demostrat. El govern municipal de Barcelona En Comú (BComú) ha topat amb l’aritmètica en el seu intent de tirar endavant els seus primers pressupostos. De fet, es tractava d’una ampliació de 275 milions d’euros del pressupost vigent que el govern va plantejar per poder-se adaptar als comptes actuals prorrogats.
La clau de volta de la situació actual ha estat el no de la CUP a BComú. Després que Colau hagués obtingut el sí d’ERC i PSC, en unes negociacions que no van ser senzilles, faltava el suport, o com a mínim l’abstenció, dels regidors cupaires. Amb el vistiplau de socialistes i republicans, la suma a favor de la modificació pressupostària era de 20 regidors, a un de la majoria necessària per aprovar els comptes. La CUP, però, va deixar clar que no eren uns comptes de “ruptura”. Després del no cupaire només quedava una possibilitat, que de seguida va quedar clar que era remota: arribar a un acord amb Ciutadans. Les condicions que va posar Carina Mejías, la cap de files de la formació taronja, feien inviable l’acord. Així doncs, la renúncia del govern a negociar aquesta ampliació pressupostària amb CiU ha provocat que, ara mateix, tot depengui de la CUP.
Tot plegat va provocar que el dilluns 25 d’abril el govern decidís suspendre el Ple extraordinari que havia programat per a la una del migdia, en el qual s’havia de votar la modificació pressupostària de 275 milions, per no perdre la votació. Les negociacions amb la CUP continuen i l’acord ja no és tan lluny però la formació anticapitalista ja ha deixat clar que ho vol fer sense presses.
CONSEQÜÈNCIES ALS BARRIS
La no aprovació d’aquesta modificació pressupostària tindrà, de moment, conseqüències per a la majoria de barris de la ciutat. D’aquesta ampliació de 275 milions en depenien, per exemple, la partida de 15 milions d’euros per engegar la construcció de dues estacions de l’L10 del metro a la Zona Franca o el pressupost per desencallar el trasllat de la presó Model. Es tracta de dues mesures que el govern havia pactat amb ERC. Ara aquests compromisos podrien quedar en no res, com també hi podrien quedar els que havia arrencat el PSC a Colau: els 15 milions per cobrir la Ronda de Dalt, els 17 milions per a la reforma de Pere IV i els 11 milions per a la transformació de la Meridiana. A banda de tot aquest conjunt d’inversions també podrien quedar en suspens noves polítiques socials destinades a combatre la pobresa o noves ajudes per als aturats.
Després de l’anunci de la suspensió del Ple extraordinari, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va anunciar que les negociacions amb la CUP continuaven i, de fet, les dues formacions van acostar posicions. Tot i això, no va ser possible arribar a un acord de cara al Ple ordinari del 29 d’abril, tal com pretenia BComú.La regidora de la CUP, Maria José Lecha, ja havia deixat clar que era “pràcticament impossible” que, pels tempos amb els quals treballen els cupaires –el possible acord hauria de passar per les 13 assemblees–, hi hagués acord el 29 d’abril. Tot i així, Lecha va admetre que en la reunió posterior a la suspensió del Ple extraordinari ja s’havien trobat més còmodes.
Per la seva banda, el cap de l’oposició, el convergent Xavier Trias, va denunciar que el “govern Colau està assegut en l’autoritarisme, l’arrogància i els prejudicis ideològics”. Trias va instar el govern a “deixar de mentir”, ja que si l’ampliació de crèdit no tira endavant “hi ha altres vies i s’ha de buscar solucions i acords” i va qualificar de “fracàs” l’intent del govern d’aconseguir l’ampliació pressupostària.
