La nit del 28 d’abril era assassinat al barri de la Sagrada Família el quart sense sostre, el tercer a l’Eixample, d’ençà que va començar la pandèmia del coronavirus. Poques hores després la policia detenia al barri de les Planes, a Sant Cugat, el principal sospitós.

Aquests macabres fets són l’expressió més cruel de la situació d’extrema vulnerabilitat que pateix la gent que viu al carrer. “Viuen en un risc constant. Nosaltres sempre diem, entre cometes, que el carrer mata però ara ja es poden treure les cometes”, explica en declaracions a aquesta publicació Bea Fernández, la cap de l’equip jurídic d’Arrels Fundació, l’entitat que des de l’any 1987 atén i orienta persones sense llar.

Fernández afirma que no s’havien trobat mai amb un cas com aquest. “La preocupació la tenim sempre per la inseguretat que pateix aquesta gent però ara estem astorats”, afegeix. I és que, tal com explica la cap de l’equip jurídic d’Arrels, la brutalitat dels fets no deixa indiferent. En el cas de l’última víctima, que tenia menys de 30 anys, la investigació policial apunta que el presumpte assassí l’hauria matat a cops de martell.

MOLTA POR
Aquesta sèrie de crims ha fet augmentar la por que normalment ja té la gent que viu al carrer per la inseguretat constant que pateixen. “Abans de la detenció ja hi havia sense sostre que ens deien que tenien por i ara ens diuen que en seguiran tenint fins que estiguin 100% segurs que el detingut és l’autor material dels assassinats”, afirma Fernández.

Una de les coses que ha canviat d’ençà del confinament ha estat la visibilitat dels sense sostre. Abans passaven inadvertits per la gran majoria de la gent. El seu era un problema invisible, mentre que ara, amb els carrers buits, se’ls veu molt més. “M’agradaria creure que la visibilització que tenen aquests dies aconseguís provocar un canvi però som escèptics”, diu Fernández. Des d’Arrels tenen clar que, ara més que mai, s’han de centrar en les necessitats de la gent que no té un sostre per dormir. En aquest sentit, reclamen que cal pensar en què passarà quan la normalitat vagi tornant. “Què passarà amb tota la gent que ara estan en espais provisionals? La situació ideal seria que vagin en allotjaments definitius però no en tenim garanties”, diuen des de l’entitat.

POLÍTIQUES D’HABITATGE
La solució principal, afirma la cap de l’equip jurídic d’Arrels, passa per millorar l’accés a l’habitatge, que és el primer pas per començar a tenir una vida normal. En aquest sentit, Sònia Fuertes, la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament també ho veu així. Fuertes afirma que aquests crims els genera “molta preocupació” i només fan que confirmar l’exposició a “situacions de violència” que pateixen els sense sostre. Aquests dies de confinament, afegeix la comissionada d’Acció Social, “la problemàtica s’ha posat en relleu i des de l’Ajuntament en som conscients”.

Caldrà veure quin és el paper de les administracions a mesura que les coses vagin tornant a la normalitat. Una normalitat, però, que per a molta gent no serà gens plàcida. De fet, en un context on no hi ha dubte que la pobresa creixerà, des d’Arrels creuen que “hi pot haver fàcilment un creixement de la gent que acabi al carrer”. “Hem de pensar que hi ha persones vivint en habitacions o que vivien en pensions, que feien alguna feina en negre que els servia per fer algun àpat i que ara estan perdent tot això”, avisa Fernández. Els més febles tornaran a ser els primers que patiran la crisi social que ja és aquí.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram