Jaume Collboni ens rep a l’Ajuntament a primera hora del matí. Com a candidat del PSC? “Sí, és clar”, respon a la pregunta de si pot garantir que ho serà el mes de maig. Reclama parlar de la ciutat davant l'”Operación Triunfo de candidats” que estem vivint des de fa mesos. Critica durament l’alcaldessa Colau i el seu govern, tot i que deixa la porta oberta a tornar-hi a pactar “si els acords que hi puguin haver fan prevaldre Barcelona”.

Pot garantir que serà el candidat del PSC a les eleccions municipals del maig?
Sí, és clar.

Li diem perquè també ho havia de ser Alfred Bosch d’ERC i no ho serà, sembla que podria passar el mateix al PDeCAT amb Neus Munté…
Sí, sí… Bé… Nosaltres vam fer primàries el mes de maig i jo soc el candidat.

Els últims mesos han sonat noms alternatius al seu… Fins i tot el de l’exalcalde Jordi Hereu. Com ho ha viscut tot plegat?
Amb tranquil·litat. Quan em vaig presentar a les primàries ningú més ho va fer. Mirin si ho he viscut amb tranquil·litat.

El cert és que el primer secretari Miquel Iceta, cada cop que li pregunten per vostè, el confirma com a candidat.
És que em va confirmar la militància del partit. I ningú més es va presentar. Així de tranquils estem.

On queda clar que no veurem Jaume Collboni, si res no canvia, és a la llista de Manuel Valls. El preocupa que l’exprimer ministre francès pugui restar molts vots al PSC?
El que em preocupa és que no es parli de la ciutat. Fa tres o quatre mesos que vivim amb balls de noms, estrelles convidades… Amb una mena d’Operación Triunfo de candidats en la qual no s’ha parlat ni d’habitatge, ni de transport, ni de seguretat… Això és el que em preocupa, que no es parli de la ciutat de Barcelona.

En aquesta entrevista en parlarem, però si abans ens deixa fer-li unes quantes preguntes més en clau electoral…
Sí, sí… Ho dic perquè crec que als ciutadans això ni els interessa ni en volen saber res. Quan vas a un barri, et demanen més seguretat, més habitatge, millor transport públic… No si un ha dit que pactarà amb un altre o si ja veurem quin serà el candidat de quina força. Més aviat hi ha un cert desconcert.

Creu que les expectatives que s’han generat entorn de la figura de Valls són exagerades?
A mi la gent em parla del transport, de l’habitatge, de la seguretat… No em parla del ball de noms ni de pactes. Això és una cosa que agrada molt als polítics i als periodistes, però a la gent li interessa el dia a dia de la ciutat.

Sigui com sigui, si la llista de Valls fos la més votada, el PSC li podria donar suport i fer-lo alcalde?
Jo em presento per guanyar les eleccions. Per ser alcalde. Nosaltres intentarem sumar una coalició de ciutat la més àmplia possible. Fa uns dies es va presentar una plataforma amb noms força transversals. Aquesta és la nostra línia i estem convençuts que serà guanyadora.

A la foto d’aquesta plataforma que comentava, Compromís per Barcelona, no s’hi veia cap cara especialment jove.
Els dic per què?

Digui.
Perquè era al matí, que és quan la gent jove treballa. Aquesta és l’explicació [somriu].

No és que el PSC hagi deixat de ser un partit atractiu per als joves…
En absolut. Tenim gent jove. Però a les 11 del matí la gent jove treballa.

Abans deia que es presenta per ser alcalde, però en cap enquesta apareix amb possibilitats de guanyar les eleccions. Se’ls fa difícil assumir aquest rol més secundari, de crossa de govern, que sembla que ara els atorga l’electorat?
No, perquè no tenim ni aquesta vocació ni aquesta psicologia de partit. Nosaltres som una formació que estem governant Espanya, que vam governar Catalunya, que governem gran part dels ajuntaments metropolitans… Som un partit de govern. A la vida hi ha cicles històrics i ara venim d’un cicle baix, però totes les enquestes indiquen que anem pujant.

Al principi també citava les primàries. El PSC en va fer, però com deia només s’hi va presentar vostè. El mateix ha passat a ERC, les del PDeCAT no van despertar gaire interès… Què falla?
Jo defenso les primàries. Són un mecanisme més participatiu i que compromet més la militància d’un partit. Però és evident que, quan no hi ha competència, tenen menys interès. Si no hi ha final incert… I a banda d’això, quan una cosa es normalitza és menys notícia. Però és un sistema útil i vàlid. Jo hi crec fermament.

Per què creu que generen tantes crítiques, doncs, les primàries que està impulsant una part del sector independentista a Barcelona?
No ho sé, perquè com que és un espai polític que em costa d’entendre… En tot cas, és una cosa molt en clau independentista. Tampoc s’està parlant de la ciutat.

Parlem de la ciutat. La seguretat serà un dels cavalls de batalla de la campanya.
Nosaltres estem dient des de fa mesos que la ciutat ha perdut clima de seguretat. Anant als barris i parlant amb els veïns i comerciants ja vèiem que no hi havia un missatge prou clar per part del govern que hi ha unes normes i s’han de complir. I el govern de la senyora Colau, en lloc de prendre’n nota i pensar que alguna cosa estava passant de fons, ens deia que fèiem alarmisme. Bé, després les xifres ho han corroborat. I aquest és un tema que a mi personalment em preocupa molt. Perquè si una ciutat no està neta i segura, la resta no funciona.

La recepta de ciutat neta i segura s’associa normalment als partits de dretes.
Mentre a Barcelona el repunt de la inseguretat és d’un 20%, a Madrid és d’un 1%. I allà també governa l’esquerra. El risc és justament associar la presència de l’esquerra en un govern amb el fet que no hi hagi seguretat. Perquè la inseguretat sobretot perjudica els barris més vulnerables i les famílies que no tenen recursos. Perquè la gent més rica, si necessita més seguretat, la paga. Per tant, el discurs de la seguretat és un discurs d’esquerres. Hi ha una part preventiva, de lluita contra les desigualtats, però després hi ha la part d’autoritat pública. I l’esquerra l’ha de defensar, perquè si no li regalem a la dreta.

Ha promès que si governa convocarà 1.000 places a la Guàrdia Urbana en els pròxims cinc anys. És viable econòmicament?
Sí. A l’última etapa de l’alcalde Hereu ja es va fer. I els càlculs que hem fet tenen a veure amb el que ja es va fer.

Creu que fan falta?
Si volem complir les ràtios òptimes que el propi Parlament de Catalunya va establir en el seu dia, sí. Perquè és veritat que de vegades és molt més important la dissuasió, gràcies a una bona presència al carrer, que les actuacions en si mateixes. I què està fent el govern de Colau? En lloc de reconèixer que això s’ha de fer així, està reduint el nombre de policies. En matèria de seguretat, la prevenció i la proximitat és el binomi que més ha fallat en l’etapa Colau.

S’ha fet la policia de barri.
No, no s’ha fet. Se n’ha parlat molt, però no s’ha fet.

Ara el govern ha anunciat el seu desplegament a tres districtes més i ja s’havia implementat en dos.
Jo no en veig cap. I els veïns no en veuen cap. S’anuncia ara, al quart any de mandat, i quan tens com a principal problema a la ciutat la seguretat.

Potser l’experiència de govern et fa veure les coses diferent.
A un govern s’hi ha d’arribar après. Crec que els barcelonins i les barcelonines hem pagat el màster a alguns membres del govern a un preu molt alt. Descobrir, per exemple a Ciutat Vella i al quart any de mandat, que el paper de la policia és importantíssim per donar seguretat als veïns… Això explica moltes de les coses que han passat.

La cultura també ha estat un àmbit controvertit en aquest mandat. Vostè diu que “Barcelona serà cultural o no serà”.
Sí. Jo crec que l’ADN del projecte de ciutat de Barcelona és la cultura. És el que ens diferencia, el que ens dona identitat… I, per tant, la cultura sempre ha estat l’eix vertebrador del meu projecte per a Barcelona. De fet, quan vam fer el pacte de govern amb Colau, el primer que vam demanar nosaltres va ser Cultura, per sorpresa de tothom. Jo hi crec molt, també en clau d’àrea metropolitana.

El turisme és un altre pilar de la ciutat, però sembla que el model actual mostra símptomes d’esgotament. Què s’ha de fer?
El turisme ha d’estar al servei de la ciutat, i no la ciutat al servei del turisme. Nosaltres no som una ciutat turística, som una ciutat amb turisme. I al final, el turisme que tindrem dependrà de la Barcelona que expliquem al món. Per tant, hem de decidir què volem explicar. Si expliquem una Barcelona que té oferta cultural, experiències gastronòmiques, botigues singulars… Vindrà un turisme que encaixarà amb aquesta proposta.

En resum, fer un altre tipus de promoció de Barcelona.
Fer promoció no només és dir “vinguin i visiti’ns”. Jo no estic defensant la idea incrementalista del turisme. El que hem de dir és “vinguin a veure aquesta Barcelona”. Perquè quan ho fem, ja ens estem adreçant a un públic determinat. Un públic que respecti la ciutat, més enllà del seu poder adquisitiu.

Un altre dels grans temes de ciutat és l’habitatge. Vostè acusa Colau de “triomfalisme” en aquesta matèria. Es podien fer més coses de les que s’han fet?
El que més preocupa la gent ara és l’accés a l’habitatge. Els preus s’han encarit molt. L’Ajuntament pot fer molt, no tot, però pot fer molt per apaivagar els efectes de l’augment de preus a la ciutat. Per exemple, posar més habitatge assequible al mercat. Hi ha 82 solars disponibles per fer-hi habitatge. Durant la darrera etapa socialista, es van construir 4.000 habitatges assequibles. En aquest mandat se n’hauran fet 800. Es podria haver fet molt més. És un dels grans fracassos de les polítiques de Colau.

Precisament era una de les seves banderes electorals.
Com deia la meva àvia, una cosa es predicar y otra dar trigo. I predicar és molt fàcil quan estàs en una entitat, d’activista, i també és molt legítim. Però governar Barcelona no és apte per a activistes. És apte per a gent que pot tenir un projecte polític molt ambiciós però que també compta amb equips tècnics, planificació, objectius clars… I que és realista. Jo crec que tot això ha fallat en aquesta etapa.

Què creu que és el millor i el pitjor que ha fet Colau?
Hi ha hagut un intent no reeixit de donar un paper més actiu a la ciutadania, a través de la participació. Aquesta voluntat de donar veu a la gent crec que ha estat la part més positiva. I la part més negativa és que no ha estat una alcaldessa de tots i per a tots. Colau s’ha dedicat a governar pensant només en els seus i ha oblidat grans parts de la ciutat.

Amb tot el que ens diu, es plantejarien tornar a pactar amb Barcelona en Comú després de les eleccions del maig vinent?
Una de les bases de l’acord que vam establir amb Barcelona en Comú deia que el més important seria el projecte de ciutat. I la coalició la van trencar ells quan aquest principi bàsic no es va respectar. I ja els hi deia al principi de l’entrevista. Per a nosaltres, després de les eleccions, els acords que hi puguin haver han de ser sobre la base que el més important, i el que ha de prevaldre, és la ciutat de Barcelona.

Els podrien donar una segona oportunitat?
Bé, jo últimament els veig molt de bracet d’ERC. Crec que és força evident que estan mirant a veure si intercanvien cromos entre els suports al Parlament de Catalunya i els suports a l’Ajuntament de Barcelona. Ells sabran. Però insisteixo: nosaltres, sobre la base d’un projecte que posi Barcelona per damunt del procés independentista, si es pot fer, ho farem. Ara bé, justament per això Barcelona en Comú va trencar el pacte amb nosaltres fa mesos. Si ells es plantegen anar de bracet de la lògica de l’independentisme, evidentment nosaltres no hi serem.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram