A causa de la poca pluja els episodis d’alta contaminació han estat més freqüents. Foto: Línia Sarrià

A principis d’abril del 2008 el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reconèixer que, tot i ser agnòstic, s’havia encomanat a la Moreneta perquè plogués a Catalunya. Eren dies on el país patia una forta sequera. Si aquest 2015 que acabem de deixar enrere Baltasar hagués tingut un càrrec polític a la ciutat de Barcelona, potser hauria tornat a demanar a la Moreneta el mateix que el 2008.

I és que el 2015 ha estat un dels anys més secs de la història de la ciutat. Cal remuntar-se fins al 1878, quan van ploure 329,2l/m, per trobar un any més sec que el passat. El 2015 la xifra va ser lleugerament superior, ja que van ploure 345,5 l/m. Si no mirem tan enrere i ens fixem en les xifres de l’Observatori Fabra, que va començar a recollir dades meteorològiques el 1914 -les dades anteriors són dels arxius del Servei Meteorològic de Catalunya-, el 2015 ha estat l’any més sec.

RATXA RÈCORD
Pel que fa als dies de pluja, el 2015 també ha estat un any dolent. Ha plogut 42 dies, quan la mitjana dels últims 30 anys és de 55. Tot i això, no ha estat el pitjor any, ja que el 1945 i el 2006 la xifra va ser de 37 dies. Però especialment cridanera ha estat la ratxa de final d’any i de principis d’aquest, que gairebé ha arribat a un centenar de dies seguits sense ploure (98).

Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra, explica a aquesta publicació que el 2015 ha estat un any amb tan poques precipitacions a causa de “l’absència de fronts atlàntics actius, poca precipitació a l’estiu i als pocs, i poc actius, temporals de llevant”. Puertas afegeix que “anys com el 2015 presumiblement es repetiran amb més freqüència però a la pluviometria no s’observa una tendència a què plogui menys”. Al mateix temps, deixa clar que aquesta situació “no es pot atribuir al canvi climàtic”.

Pel que fa a la situació de tants dies sense pluja, Puertas explica que el 2007 hi va haver una ratxa de 70 dies i que la més llarga data de 1928, quan es va prolongar fins als 85 dies. És a dir, aquesta última ratxa ha superat la més llarga que hi havia hagut fins avui. En la mateixa línia que Puertas es mou Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. Prohom afirma que el 2015 ha estat “un any molt anòmal des del punt de vista de la precipitació” i lliga aquesta situació amb “l’episodi d’El Niño, que provoca que les àrees mediterrànies tendeixin a tenir anys més secs”. Igual que Puerta, Prohom afirma que “no hi ha lligam” amb el canvi climàtic i recorda que “el clima mediterrani és molt variable”. “Les projeccions climàtiques indiquen que hi haurà períodes de sequera més llargs i intensos”, conclou Prohom.

TEMPERATURES ALTES
El 2015, però, no només ha estat un any molt sec, sinó també molt càlid. La temperatura mitjana anual ha estat de 16,6 ºC, el registre més elevat de la sèrie climàtica, juntament amb el 2006, iniciada l’any 1914. Especialment calorós va ser el mes de juliol, amb una temperatura mitjana de 26 ºC. Si es continuen observant les dades que recull l’Observatori Fabra, també es pot apreciar com aquest centre astronòmic va registrar per primer cop una temperatura superior als 20 graus durant un mes de desembre (el dia 16), concretament 20,6 ºC.

Les xifres cridaneres no s’aturen aquí, ja que també va caure el rècord de temperatura mínima absoluta més alta: 7,1 ºC. Sembla, doncs, que la Barcelona del futur, tal com mostren les projeccions i confirmen els experts, pot tendir a ser una ciutat més seca i més calorosa.