El programa Escola Nova 21 impulsa l’aprenentatge per projectes, valors i habilitats. Foto: Arxiu

Els exàmens periòdics, les assignatures, la memorització de continguts sense reforçar la capacitat crítica, les classes magistrals, els deures i els llibres de text formen part ja d’un model caduc que moltes escoles d’arreu del país volen canviar. L’aposta ara és la innovació, el canvi cap a un nou paradigma: l’aprenentatge mitjançant valors, habilitats i per projectes.

Aquest és el model que defensa el programa Escola Nova 21, al qual s’han adherit 481 centres de Catalunya, 22 al districte. D’aquests, el 68% són públics i el 32% són concertats, un 40% ofereixen educació secundària i el 15% són centres de màxima complexitat.

“Al maig vam obrir una convocatòria per seleccionar un total de 200 escoles, però vam rebre moltes sol·licituds i finalment hi participaran mig miler de centres, gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona”, explica en declaracions a Línia Sarrià Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21 i president del Centre Unesco de Catalunya.

Vallory remarca que Escola Nova 21 busca “generar aquesta actitud de canvi a les escoles i empoderar els nens i nenes, els mestres, les mares i els pares”, i afegeix que “el programa pretén donar indicacions perquè els centres canviïn i puguin veure com poden millorar”. “Nosaltres donem les eines i acompanyem els centres”, sentencia Vallory, que celebra que s’estigui generant debat públic entorn de l’escola innovadora.

El programa està dissenyat per a una durada de tres anys. “Durant aquest període els centres que hi participen realitzaran una acció de diagnosi”, explica Vallory. Això permetrà a cada centre reflexionar sobre en quina fase es troba en el procés de canvi.

D’entre tots els centres, a més, Escola Nova 21 seleccionarà una mostra representativa de 30 escoles per dur a terme una prova pilot. “Això permetrà testejar el procediment de canvi, serà com un laboratori”, explica Vallory. La selecció es farà tenint en compte criteris de distribució territorial, perfil socioeconòmic i titularitat, detalla el director del programa.

PRIVATITZACIÓ?
Escola Nova 21 té el suport d’Ensenyament, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (Fapac) i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, i ha estat impulsada per la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa.

Arran d’això, hi ha veus que critiquen el programa. Ramon Font, portaveu nacional del sindicat USTEC-STEC, afirma en declaracions a aquest periòdic que el projecte Escola Nova 21 “és una marca de moda que atrau les famílies amb un nivell econòmic alt i la classe mitjana, mentre que les de perfil socioeconòmic més baix queden fora”.

Segons Font, “aquest model no funciona com a solució col·lectiva i pot agreujar el problema de la segregació”. A més, recorda que “les metodologies innovadores s’estan aplicant des de fa temps i s’han impulsat des de l’escola pública”. “Sembla que s’estigui obrint la innovació educativa al negoci privat, quan els processos de renovació sempre han sorgit des dels moviments democràtics i col·lectius, com la República i la transició”, sentencia Font.

22 ESCOLES AL DISTRICTE
Sigui com sigui, al districte ja s’han afegit al projecte més de vint escoles. Són la Decroly, L’Horitzó, Lys, Nausica, Nabí, Infant Jesús, Escola Pia Balmes, Escola Nostra Senyora de Lurdes, Centre Educatiu Projecte, Sunion, Peter Pan, Sant Ignasi, Montserrat, Costa i Llobera, Tàber, Col·legi M.N. Concepcionistes, Els Arcs, Santa Teresa-Ganduxer, Santa Dorotea, Sadaka, Escola Dolors Monserdà-Santa Pau i Padre Damian Sagrados Corazones.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram