En un món cada vegada més urbanitzat, els espais verds han deixat de ser un luxe per esdevenir una necessitat vital. A Sants-Montjuïc, la manca d’arbres i parcs no és només una qüestió estètica, sinó un problema de salut pública i justícia social.
Si excloem Collserola, som el districte de Barcelona amb més hectàrees de verd (327,9 ha). Segons dades de 2021, els nostres 17,5 metres quadrats de verd per habitant ens converteixen en el tercer districte amb més infraestructura verda per càpita. No obstant això, aquestes xifres amaguen desigualtats. La inclusió de la muntanya de Montjuïc distorsiona les dades: mentre que barris com el Poble-sec (amb un 47% de verd) i la Font de la Guatlla (30%) estan entre els 10 primers de la ciutat, Sants-Badal (amb un 6%) té només un metre quadrat per habitant, la xifra més baixa de la ciutat; molt lluny dels 10 metres quadrats que demana l’Organització Mundial de la Salut.
Aquestes desigualtats no només reflecteixen un repartiment desequilibrat de l’arbrat, sinó també una preparació desigual per enfrontar l’emergència climàtica. Els barris amb menys verd, que pateixen temperatures més altes i més risc d’inundació, sovint tenen menys recursos econòmics per afrontar les conseqüències.
La diagnosi climàtica de 2020 revelava que, tot i que Sants-Montjuïc no és dels territoris més afectats per l’efecte illa de calor, els incendis o les pluges torrencials, la seva població és més vulnerables a la crisi climàtica. Això es deu a la major presència de població en situació de risc, que viu en habitatges antics i en condicions precàries. Per exemple, les dones grans dels nostres barris tenen més probabilitat de morir durant una onada de calor que les de Sarrià, perquè viuen a cases menys preparades i tenen menys capacitat econòmica de climatitzar-les.
Per abordar aquesta situació, Ada Colau va impulsar reformes per augmentar l’arbrat i crear nous parcs. Fruit d’aquesta política, al nostre districte s’han inaugurat els parcs de les 13 Roses, el Tren de la Potassa i Can Batlló, sumant 63.000 metres quadrats de nou verd. També s’han renovat espais com la plaça de la Vidriera i les Hortes de Sant Bertran. El programa Millorem els patis ha transformat escoles com les d’Enric Granados i Francesc Macià, augmentant el verd i l’ombra en zones densament poblades.
Malgrat aquests avenços, el districte ha guanyat només 30 centímetres quadrats de verd per habitant. A barris com la Bordeta i la Marina, la millora ha estat notable, però Badal segueix sent una de les zones més desfavorides i els seus habitants continuen demanant incansablement l’augment d’espais verds als seus carrers.
L’augment dels parcs presenta múltiples beneficis: redueix la contaminació, millora la qualitat de l’aire, augmenta la biodiversitat, genera ombra, disminueix la temperatura, millora el drenatge de les aigües pluvials i, fins i tot, millora la salut mental dels ciutadans. Segons un estudi publicat el 2022, la regla 3-30-300 (veure tres arbres des de la finestra, un 30% de cobertura verda al barri i viure a menys de 300 metres d’un parc) s’associa amb una millor salut mental, menys consum de medicació i menys visites al psicòleg.
Això vol dir que els espais verds no són només una qüestió estètica, sinó una eina poderosa per a combatre les desigualtats socials i millorar la qualitat de vida. A Sants-Montjuïc encara hi ha reptes importants, especialment a Badal, on el dèficit de verd és més evident. Les accions recents demostren que el canvi és possible, però encara són poques. Ara és el moment de convertir aquesta lluita en una prioritat política perquè un districte més verd no és només un somni, sinó un dret bàsic per a tots els veïns, independentment d’on visquin o de quina sigui la seva situació econòmica.
Per Carolina López, de Barcelona en Comú
