Cada setmana des de fa més de 12 anys, a les diferents assemblees de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) d’arreu del territori es repeteix la mateixa història amb diferents cares. Totes comparteixen la por, la vergonya i l’angoixa, que deriven moltes vegades en quadres depressius. I és que enfrontar-se a un desnonament és un dels actes de violència econòmica més salvatges que una persona pot viure, i viure’l en soledat és el pitjor que pot passar. Les conseqüències poden ser tràgiques, com ho són els suïcidis que hem viscut les últimes setmanes.
Fa dies, a l’assemblea de la PAH de Barcelona es va tornar a repetir aquesta història. Durant el seu torn de paraula, un noi jove ens va explicar que havia llogat un pis feia 5 anys, l’havia reformat completament i pagava uns 500 euros de lloguer a un gran propietari. Tot i que s’havia quedat sense feina, no havia deixat de pagar mai. Havia demanat diners a la família, havia deixat de menjar, de sortir amb els amics… Havia deixat de viure. El noi continua pagant els 500 euros al gran tenidor encara que aviat serà desnonat. Durant l’assemblea, ens va explicar amb ansietat que estava preocupat perquè no sabia com i quan anirien a desnonar-lo. No va demanar que l’ajudéssim a aturar el desnonament, sinó que ens deia que ja està cansat i no pot més. Volia saber quan el farien fora, perquè no dorm pensant que pot venir la policia i treure’l de nit.
Enfrontar-se a un desnonament és un dels actes de violència econòmica més salvatges que una persona pot viure
Moltes famílies que hi eren presents el van animar i van dir-li que podia aturar el desnonament. Que deixés de pagar si necessitava els diners per alimentar-se, que la salut és el més important, i que escoltés les companyes, perquè tenim dret a un habitatge digne. En aquell moment va rebre un bany de dignitat, però la seva actitud continuava sent de negació. Per això és tan important que es generin espais col·lectius d’ajuda mútua i d’apoderament, perquè moltes de les persones que es troben en situacions límit s’aïllen, i per sortir-se’n necessiten un reforç psicològic i emocional que les ajudi a afrontar el periple que és accedir al circuit de l’administració pública i, alhora, lluitar per aconseguir un lloguer social del fons d’inversió.
Durant el primer trimestre del 2021 es van produir 38 desnonaments al dia a Catalunya, en plena pandèmia i amb mesures excepcionals. Preveiem un tsunami de desnonaments a partir de la tardor, amb més de 26.000 desnonaments que ens venen a sobre i que no permetrem. Com ja sabeu, des de la societat civil organitzada s’està treballant paral·lelament en dues lleis d’habitatge: una a nivell estatal que posi els fonaments per garantir el dret a l’habitatge i una altra a nivell català que ampliï la vigent Llei antidesnonaments i talls de subministraments (la Llei 24/2015).
Mentre aquestes dues lleis no estiguin operatives, és urgent i no s’entendria de cap de les maneres que el govern estatal de Pedro Sánchez no ampliés l’actual moratòria de desnonaments a famílies vulnerables. Mentre ell s’ho està pensant, s’està convocant a sortir al carrer el 19 de juliol, en concentracions a cada poble i ciutat, per exigir que es protegeixin les famílies vulnerables i que s’obligui a fer lloguers socials per evitar els desnonaments en els casos de bancs i grans tenidors. Així que us animo a buscar la vostra concentració a través de la PAH i a dir ben alt i clar que no volem desnonaments, que volem lloguers socials i que volem dret a l’habitatge!
Lucía Delgado, portaveu de la PAH
