Des de la casa reial i del govern espanyol s’han potenciat imatges positives dels membres monàrquics. Un Juan Carlos campechano, una Sofía inaugurant museus, un Felipe de la bona entesa, i ara una Letizia vestint com el poble. Però si mirem les fotos de premsa la cosa canvia.
Aquest passat juliol, i sortits els reis d’un cinema de Madrid, na Letizia vestia sandàlies de Magrit, 307 euros, pantaló i samarreta de Boss, 225 euros, i la bossa de mà a saber quant. Si vestir com el poble són més de 500 euros, quant costaran tots els vestits de gala? Val a dir que tot això surt dels impostos de tots els espanyols. No serà que ens volen fer combregar amb rodes de molí? Com deia Service, sempre és més barat aconseguir l’obediència per mitjà de la mistificació que mitjançant la coerció policíaca o militar. Així la monarquia hereva del feudalisme, i abans dels emperadors romans, prefereix més la manipulació del poble que tallar caps. Tots hem sabut les amants de Juan Carlos, els afers de na Sofía, algun hotel tancat d’en Felipe i ara a saber què de na Letizia.
El per què la nostra democràcia paga tot això és una paradoxa difícil de pair. Fins i tot aquesta carta podia implicar-me problemes legals tot i que els qui temen el pensament lliure no eduquen els pobles. Només veig en tot això la figura del Cèsar del mil·lenari Imperi Romà on tots l’admiraven, respectaven i temien. Ara, quan l’actual monarquia apareix presidint grans partits de futbol, res ha canviat del passat pa i circ de l’emperador romà. Avui dia el pa és l’atur que obtenim dels préstecs bancaris internacionals i el circ és la “Roja” per enaltir el nacionalisme espanyol en detriment de la pluralitat restant.
Els canvis de formes poques vegades reflecteixen canvis de continguts. Com deia el baró Carles de Secondat, en una monarquia ben reglamentada, els subjectes són com peixos en una gran xarxa: ells creuen que són lliures i, tanmateix, estan ben atrapats.
