Amb una mica de perspectiva podem intentar entendre quina és aquesta línia vermella que van creuar els indignats en l’acció al Parlament de Catalunya. A banda de protestar explícitament contra les retallades, l’assetjament al Parlament era un missatge simbòlic molt clar indicant que no ens representa, almenys no de la manera que funciona.
I, és clar, no es pot permetre que els ciutadans posem en qüestió aquest consens fins ara vigent! Els càrrecs electes són els representants legítims del poble i tenen un xec en blanc durant quatre anys. Si no ens han agradat, ningú ens priva de votar per algú altre a la propera! Què més voleu? Doncs això que podia ser acceptable quan es va inventar la impremta, ja no és suficient en els temps d’internet.
Per exemple, si CiU va anar a les eleccions assegurant que no faria retallades en sanitat i educació, podríem convenir que no té legitimitat per pactar això amb el PP. Donada la situació, aquests polítics haurien d’organitzar un referèndum sobre com superar la crisi. Perquè volem poder decidir si calen retallades, si estem d’acord amb les ajudes als bancs i si aprovem que les rendes altes i les del capital cada vegada paguin menys impostos.
Que vagin traient la pols a aquestes línies vermelles, perquè la partida va precisament d’això! El plantejament de fons del moviment 15M és un qüestionament en profunditat del sistema polític i econòmic, de manera que no exerciran de veritables representants del poble si es continuen fent els sords.
Jordi Oriola
Barcelona
