De vegades passa. Et ve un amic/amiga, et presenta la seva nova parella, te’ls mires, i al cap de 7 segons i 16 centèsimes ja veus que allò no només no té futur sinó que per no tenir no té ni present. Doncs no sé si a vostè li passa el mateix, però quan miro segons quins pactes postelectotals de segons quins ajuntaments, no puc evitar tenir aquesta sensació.

Sí, sí, ja ho sé. Els partits polítics existeixen per obtenir el poder, tots els pactes són lícits, els ajuntaments són un altre món, als pobles no es pacta per ideologia sinó per projectes locals i bla, bla, bla. Però veient alguns companys de viatge, jo que vol que li digui… no ho veig. Ni amb tota la bona voluntat i comprensió possible.

És que hi ha pobles on ja veus que quan hi hagi la sentència del judici, com per posar un exemple d’un fet que sabem que succeirà, que succeirà relativament aviat i que tensarà moltes situacions, allò fotrà un pet com un aglà. És que d’aquí a quatre mesos serà impossible mantenir segons quins pactes signats ara perquè els uns voldran aprovar unes mocions que els altres no voldran veure ni a tres pobles de distància.

Però no només serà la sentència. Mentre parlem de beques menjador i de fer poliesportius anem bé, però quan segonson toqui decidir com gestionar segons quins béns públics, afrontar situacions relacionades amb la seguretat o qüestions que afecten la base ideològica dels que són com oli i aigua, no cal ser molt espavilat per veure-ho 24 hores després d’haver-se signat: hi ha pactes que tenen menys futur que un gelat de fricandó.

D’aquí a quatre anys veurem torres que ara semblen sòlides caient com castells de cartes fetes amb sucre

I la culpa, a part del txa, txa, txa, és de fer les coses malament des dels fonaments. Si tu vols construir una paret recta i la primera totxana la poses torçada, ja pots treure un kleenex i començar a dir-li adeu. De la mateixa manera, si fas un pacte pensat només per anar a la contra, per fer fora, per expulsar, per desallotjar i no per construir, la probabilitat que la cosa pugi recta és com el no future dels punks de finals dels anys 70 del segle passat. Sí, els partits polítics existeixen per obtenir el poder, tots els pactes són lícits, els ajuntaments són un altre món i als pobles importen els projectes locals i no la ideologia, però hi ha pactes que no poden ser i a més són impossibles.

Abans del que ens pensem, veurem com es trenquen acords de govern, com es canvien socis, com van presentant-se mocions de censura i com cauen alcaldes. I alcaldesses. Però és que d’aquí a quatre anys veurem torres que ara semblen sòlides caient com castells de cartes fetes amb sucre. Perquè tots els pactes són lícits, però també han de ser lògics i coherents. I la gent té tendència a castigar els experiments on en comptes d’usar gasosa es fa servir azidoazida azida, el compost més explosiu creat mai. Per fer-se’n una idea, els científics van deixar-lo en un entorn sense cap vibració, a les fosques i amb una temperatura controlada… i va explotar sol!

Publicat a El Nacional.cat