Ara, Valtonyc. L’envestida de la justícia belga a l’Estat espanyol és intensa i constant. No hi ha decisió que no posi en evidència les pràctiques autoritàries d’un país incorregible que té decidit que la seva integritat territorial estarà sempre per sobre de la separació de poders.
Després de la instrucció que hem viscut amb els presos polítics, no hi ha arguments que sustentin que viurem un judici just. No hi ha arguments que sustentin que viurem un judici, de fet. Perquè el que hem patit i el que patirem serà de tot menys un judici: són les justícies europees les que ho estan certificant. I fets com els de Valtonyc, encara que no formin part de la mateixa causa, ajuden a esclarir-ho i a explicitar encara més l’atemptat sense precedents a la democràcia.
Davant d’aquest panorama, dels exemples diaris (!) d’irregularitats, prevaricacions i escàndols, i amb les eleccions municipals a tocar, diria que es fa imprescindible que Barcelona, aquesta rosa de foc històricament digna, la capital del país, tingui un/a alcalde/ssa que no accepti una sentència dictada ja avui, totalment ideològica i sense cap garantia democràtica.
D’alguns partits no se’n pot esperar absolutament res. Formen part de l’atracament i de l’antic règim, el defensen i perpetuen. Però dels altres cal esperar-ne higiene democràtica. Que conformin un gran ventall d’opcions diverses però totes elles compromeses amb l’estat de dret, que comuniquin ja des d’avui que en cap cas legitimaran la falsa sentència del fals judici.
La ciutadania ha de saber a qui està votant en tots els aspectes. En aquest, també. Hem d’exigir que els candidats es mullin i confirmin sense embuts si claudicaran davant el resultat final d’aquest escarni o bé sentenciaran que això, senyores i senyors, no és un judici. Amb totes les lletres. Amb convicció.
Ho dic amb tota la contundència i urgència del món: les barcelonines i els barcelonins mereixem saber si al capdavant de la ciutat hi tindrem algú que creu que aquesta vergonya és un judici.
